Com la segona llar

Deixar el fill, especialment si és un nadó de pocs mesos, per primer cop a l’escola bressol és una vivència que costa superar a molts pares. Inicialment, hi ha patiment per com ho viurà el petit, si s’hi adaptarà, si s’enyorarà, si plorarà, si menjarà bé, si sabrà dormir sol i, sobretot, si han encertat en la tria. De fet, molts pares anhelen que el seu petit s’hi trobi com si fos la seva segona llar.

Són molts factors a tenir en compte a l’hora d’escollir l’escola bressol -per a petits d’entre 4 mesos i 3 anys-, i per això paga la pena aplicar el sentit comú i analitzar a fons l’oferta, tant pública, concertada com privada. Les principals peticions quan els pares busquen aquesta segona llar se centren en el fet que el personal tingui una bona formació i titulació, un tracte càlid i amorós cap a l’infant, que hi hagi un projecte pedagògic sòlid, comunicació amb els pares, un espai net, diàfan, ventilat, amb pati exterior, jocs i amb mesures de seguretat i proximitat amb la casa familiar. Ah!, i, si pot ser, un preu ajustat.

En aquesta situació, buscant, estaven fa un any els sabadellencs Clara Barceló i Daniel Valls per decidir on portaven la seva filla Duna, que ara té 21 mesos. “Com que som autònoms i amb horaris flexibles, fins llavors l’havíem cuidada a casa, amb l’ajuda dels avis. Però quan tenia un any vam decidir que anés a l’escola bressol. Teníem molt clar que havia d’anar a una llar municipal, tant pel tema econòmic com per principis. Creiem en el projecte -expliquen-. Però al centre de Sabadell hi ha molta demanda i poca oferta. Així que quan vam descobrir l’escola bressol municipal La Romànica, al límit amb Barberà del Vallès, ens vam enamorar del projecte de seguida. Tot i que és lluny de casa i hem de portar-la en cotxe o autobús, estem molt contents de la decisió”, continuen.

“És una escola petita, amb un equip molt jove i amb moltes ganes d’estar per la canalla. Tot el pati és de sorra i respecten molt l’evolució natural de la criatura”, apunta la Clara. Els pares asseguren que la Duna s’hi va adaptar de seguida perquè ja tenia un any i estava acostumada a diversos cuidadors i espais: “També és cert que vam fer una adaptació progressiva. Al principi només hi anava de 9 a 12 hores i ara ja s’hi queda tres dies a dinar, i li encanta”.

El sistema públic -a Catalunya, en mans de la Generalitat i dels ajuntaments- funciona amb preinscripció, assignació de plaça i posterior matriculació en funció de paràmetres com la renda, la proximitat, discapacitat o si es tracta d’una família nombrosa, entre altres qüestions. Els preus són més ajustats -entre 150 i 250 euros, amb menjador inclòs- que els dels centres privats, tot i que hi ha molta més demanda que no pas oferta.

En canvi, les llars d’infants privades es mouen entre una forquilla de 300 i 400 euros al mes -també amb dinar inclòs-, però sovint ofereixen uns horaris d’acollida i de tarda més amplis que les llars públiques. La preinscripció de les escoles bressol municipals i de la Generalitat d’arreu del territori català és del 5 al 16 de maig, un període perquè els pares presentin la documentació, i la matriculació serà del 10 a 13 de juny.

Esforç ben compensat

La cosina de la Clara Barceló, la Roser Fité, i el seu marit, l’holandès Peter Kuranda, no pateixen gens per si la seva filla petita, l’Ada, tindrà plaça o no. La tenen garantida al Cau Catau de Sabadell, una escola bressol privada. “La nostra filla gran, l’Iris, hi ha anat de petita fins a final d’aquest curs. Després ja passarà a P-3. I des de la llar d’infants ens van garantir una reserva de plaça per a l’Ada”. La Roser és traductora freelance i, mentre ha pogut, ha cuidat les petites a casa. “Però no em puc permetre perdre clients ni encàrrecs, així que l’Ada entrarà a P-1 i estarà molt ben cuidada”, diu. La parella ha escollit el Cau Catau per molts motius: “Valorem molt la proximitat, la bona preparació de les mestres, que tenen un pati molt gran i un hort ben cuidat, on els nens participen des que tenen l’any. A més, treballen per projectes pedagògics i també fan anglès, amb una mestra nativa”. Però Fité, exalumna del centre, reconeix que els suposa “un gran esforç econòmic”. “Tot i que està ben compensat perquè les nenes estan molt ben ateses i les veus contentes i motivades”, diu.

La doctora Esther Martínez, especialista en pediatria, apunta que l’inici de la llar d’infants és “un gran pas en la vida del nen o del nadó i un punt d’inflexió en el seu desenvolupament i maduració”. “En la majoria de les ocasions és un moment traumàtic per a fills i pares, per la qual cosa és fonamental fer una elecció responsable del centre on el portarem”, afirma. Abans de fer la tria, aconsella: “Cal visitar les escoles, parlar amb l’equip directiu, conèixer les instal·lacions i els educadors, els horaris, el mètode educatiu i les activitats que ofereix”. A més, “s’ha de preguntar pel nombre d’infants que atén cada professional i si hi ha reforços a l’hora de menjar o de la migdiada”. La doctora veu convenient que hi hagi sales àmplies i que, si pot ser, hi hagi un pati exterior. Sobre la relació del centre amb la família, considera: “Ha de ser fluida i s’ha d’informar diàriament de tot el que ha passat. Hi ha d’haver una relació transparent amb els pares”.

L’adaptació

L’adaptació a l’escola bressol és un dels moments més delicats a l’inici de l’aventura. El més convenient és una entrada progressiva, d’unes poques hores (2 o 3) els primers dies i anar-ho augmentant fins a completar la jornada al cap d’unes dues setmanes. Però cada centre té el seu estil propi i cada nadó respondrà d’una manera, en funció de l’edat i de si s’ha separat molt o poc dels pares.

Martínez valora també que tingui cuina pròpia: “És molt positiu, ja que els aliments poden ser cuinats al moment i adaptar-los en funció de les necessitats dels nens”. A l’hora dels àpats recomana treballar uns hàbits d’higiene i ordre, sempre tenint en compte les capacitats i les edats dels infants.