Tinc una pregunta: qui és Déu?

"Filles, Jesús era un home amb superpoders"

L'Abril i la Mar, de 7 i 5 anys, han preguntat en alguna ocasió als seus pares qui va ser Jesucrist. "Hi ha unes quantes dates a l'any en què fan la pregunta, especialment per Nadal, quan fem el pessebre", expliquen Carme Fenoll i David Llamas, els pares. La manera d'encarar la resposta ha estat amb un conte a la mà, que sempre "van molt bé", diuen, o bé dient-los frases que totes dues puguin entendre per l'edat que tenen: "Va ser un home amb superpoders; això és el que creu molta gent i s'ha de respectar", els expliquen.

Tant el David com la Carme es confessen ateus, però reconeixen que la cultura en què vivim és de tradició catòlica i que les criatures necessiten conèixer-la per entendre el seu entorn. Els mateixos Reis d'Orient, per exemple, cal situar-los en el context catòlic, perquè, si no, no s'entenen.

Els llibres que més han consultat són els de la secció de religió per a infants de la biblioteca pública del seu poble, Palafrugell, especialment els que tenen imatges i històries de totes les religions. "És bàsic que sàpiguen que hi ha altres religions, a part de la catòlica, perquè entenguin els diferents costums dels companys de la seva escola pública i laica, el Carrilet". Justament, llegint-los, també els van preguntar per la mort. "Primer ens van preguntar si nosaltres, els pares, ens moriríem; els inquietava molt l'ordre de la mort a la família, però, en canvi, no tenen cap interès en el cel i l'infern". Això, sí, per Nadal, quan veuen els Pastorets s'espanten quan veuen els dimonis i l'escenografia sobre l'infern, però es pot dir que "el tema no els fa perdre la son". Quan l'Abril i la Mar fan més preguntes és per Nadal, quan preparen el pessebre amb clics i les figuretes de les mones de Pasqua que guarden any rere any. Llavors, el nen Jesús és el protagonista de tots els dubtes. "És el nen que va néixer amb superpoders", recorden les nenes.

De tota manera, per edat i gustos, "totes dues, però sobretot l'Abril, que és més gran, s'interessa més per la mitologia grecoromana, plena de déus, d'històries més fantasioses", explica la Carme. A través dels llibres, els pares els fan conèixer tant la Bíblia com la mitologia, però l'Abril té més preferència per les històries gregues.e

El dia a dia està farcit de moments per parlar de religió. El periodista i capellà Francesc Romeu recomana no evitar-los, perquè, si ho fem, "els podem deixar desprotegits per a la vida madura". Romeu recorda haver conegut joves de 20 anys que reconeixien que, davant de la mort d'un familiar, no havien plorat perquè no havien sabut com reaccionar-hi; des de petits, els havien amagat aquest concepte.

Justament la mort, ni que sigui de l'animaló de casa mateix, és una de les oportunitats per parlar de la religió. "Hem d'ensenyar a les criatures a verbalitzar els seus sentiments", diu Francesc Romeu. És a dir: "No els hem d'amagar el que ha passat i anar a comprar de seguida un altre peix idèntic al que ha mort a la peixera".

La cultura catalana és molt retinguda davant de la mort, "cadascú és com és", però els infants han de fer un comiat a la persona o animal que mor. Una manera possible és fer un dibuix per a aquella persona traspassada. "Un dibuix mateix ja és un comiat, que alliberarà i tranquil·litzarà els nens", comenta Romeu.

Però això és només un exemple. Si es vol fer créixer els infants en el sentiment religiós, es pot aprofitar cada pas del dia a dia. "No cal beneir la taula, per exemple, però sí que es pot donar gràcies a Déu pels aliments que es menjaran"; o si algú de la família es posa malalt, "se'ls pot dir que preguem a Déu que es recuperi aviat", conclou el capellà Francesc Romeu.e