Els perquès adolescents

L'adolescència és una etapa complicada, plena de canvis. El cos en transformació suma un 25% de la que serà la seva estatura definitiva, i un 50% de la seva massa esquelètica i del pes corporal. A aquest terratrèmol fisiològic cal sumar-hi el ball d'hormones, un cervell immadur i un entorn efervescent, amb amics, pares i professors. Aquesta incerta etapa de la vida dóna pas a una persona diferent de la criatura dolça que era feliç amb les seves joguines i amb els pares. La nova identitat es tradueix en molts interrogants. Segons Erik Erikson, psicoanalista especialitzat en psicologia del desenvolupament, l'obstacle més gran que ha d'afrontar l'adolescent és establir la identitat.

Per què van a dormir tan tard i després no hi ha qui els tregui del llit?

La majoria d'adolescents pateixen un desfasament horari del son que té a veure amb els canvis fisiològics que es produeixen pel creixement, explica Santiago Sánchez Tornel, pediatre de l'Hospital Infantil Sant Joan de Déu. Es tracta d'un retard en el rellotge de la son que fa que a la nit s'endarrereixi el moment de segregació de la melatonina, l'hormona de la son. Per això, de manera natural, a la nit estan ben desperts. Això sí, quan cauen són capaços de dormir de 9 a 10 hores d'una tirada.

Aquest desajustament també fa que s'aixequin més tard. "Per això, fa uns anys alguns pediatres fins i tot van plantejar si valdria la pena canviar els horaris de les classes perquè entressin més tard, però no és factible", explica Sánchez Tornel.

Aquest retard natural es potencia amb l'accés nocturn a internet i la televisió, ja que les pantalles emeten una llum que fa que es retardi encara més la producció de l'hormona de la son. "Molts se'n van al llit amb el mòbil o escoltant música. Per això, a la consulta, no els demano sobre l'hora que van al llit, sinó quan tanquen els ulls", afegeix l'especialista.

Per què són més impulsius?

De vegades, parar i pensar les coses dos cops no entra dins dels paràmetres adolescents. El seu cervell encara és immadur i per tant el lòbul frontal, que controla els impulsos i el raonament, encara està acabant de madurar. El seu cervell és molt plàstic i els canvis hormonals també el fan més permeable. L'adolescent té més ganes d'aprendre coses, és part de la seva rebel·lió i el seu desig d'independència. "És un procés hormonal necessari perquè han de conèixer el món", afirma Sánchez Tornel. Senten la necessitat de provar coses i sentir-se acceptats pel grup els pot portar a fer coses de manera precipitada, explica Maite Miró, psiquiatra infanto-juvenil de la Fundació Eulàlia Torras de Beà. "A aquestes edats també se senten omnipotents, creuen que les coses dolentes els passen als altres, no a ells", afegeix l'especialista.

A aquesta impulsivitat natural cal afegir-hi la falta d'experiències acumulades. "Passen molt ràpid del pensament a l'acte", afirma Javier Urra, psicòleg i autor del llibre Respuestas prácticas para padres agobiados (Ed. Espasa). Tot plegat els pot situar en situacions vergonyoses o fins i tot de risc.

Per què es tanquen a la seva habitació?

Forma part de la seva necessitat d'intimitat, d'independència i de reflexió. L'adolescent acostuma a somiar despert i necessita el seu propi espai, amb límits davant la possible intromissió dels pares. El pitjor que poden fer els progenitors és irrompre sense permís en el seu santuari.

D'altra banda, les noves tecnologies han fet que dins la seva habitació, tot i estar-hi sols, hi pugui caber una multitud. "Abans, per relacionar-se, els joves del poble anaven a la plaça o desitjaven amb totes les seves forces una moto, perquè qui en tenia es podia moure més, conèixer més gent", explica Sánchez Tornel. "Ara ja no és així, ara amb les xarxes socials dins de la pròpia habitació es poden tenir 1.000 amics", afegeix el pediatre.

Per què passen tanta estona dins el lavabo?

Alguns pares es queixen que a la preadolescència poden passar per un període mandrós, en què fins i tot els costa rentar-se. Això se'ls passa tan bon punt comencen a voler agradar als altres. Aleshores, poden passar hores dins el bany, observant-se i estudiant què és el que els queda millor, si la clenxa al costat, els cabells encrespats, la roba ampla o ajustada, de colors o tota negra...

Aquesta situació tan quotidiana forma part de la construcció de la identitat. Estan explorant la figura del seu cos en plena transformació. Davant el mirall, mentre s'observa, l'adolescent busca la seva pròpia imatge. Per contradictori que sembli, poden voler assemblar-se als models que admiren, que poden ser amics, cantants o actors, i al mateix temps ser únics. "Es miren i de vegades no s'acaben de reconèixer. Estan en època de canvi i el seu cos pot ser desproporcionat. Poden sentir-se sorpresos, agradar-se, rebutjar-se o espantar-se, i necessiten redefinir-se", explica Maite Miró. En definitiva, han de fer realitat aquella frase tan tòpica de trobar-se a un mateix.

Per què porten sempre la contrària als pares i adoren els amics?

Forma part de la construcció de la pròpia identitat. "Volen apartar-se de les figures parentals que fins llavors han estat sempre models d'identificació", explica Maite Miró. "Ja no serveixen els patrons de relació de la infància. Ja no són nens i ser-ho queda devaluat", afegeix. Ara, l'adolescent té la necessitat d'identificar-se amb els seus iguals.

La identitat es construeix en interacció amb els altres, des de les primeres relacions afectives. "És a la vegada una definició socialment construïda i un sentiment d'un mateix en relació als altres", especifica Miró. La relació amb els amics és més complexa del que sembla. "L'adolescent necessita un frontó sobre el qual rebotar. Aquest frontó sovint són els pares, però també els amics pels quals senten adoració. En les seves relacions també hi pot haver guerres i rivalitats emmascarades", explica Javier Urra.

Per què mengen més?

Se'ls desperta la gana perquè estan en etapa de creixement i el seu cos els demana energia a cabassos. De cop, poden arribar a ingerir més de 2.000 calories. "Els nois, sobretot, tenen molta gana però no s'engreixen, perquè ho cremen tot", afirma Maite Miró. Els adolescents necessiten una aportació extra de carbohidrats i sucre, però també de ferro, zinc i magnesi. En el cas de les noies, juntament amb el creixement, l'arribada de la menstruació també augmenta les seves necessitats nutricionals.

Malgrat que ho cremen tot, també cal vigilar que no abusin de determinats aliments. En la llista d'aliments que els criden l'atenció i -que cal vigilar- hi ha el menjar ràpid, els dolços i rebosteria prefabricada i els refrescos, que, a més, poden interferir en l'absorció de calci als ossos. "Cal revisar si a casa hi ha aliments de baixa qualitat nutricional i molts greixos", puntualitza Sánchez Tornel.

D'altra banda, el terratrèmol emocional de l'adolescent es pot traduir en un descontrol horari que pot afectar el menjar. Es poden saltar l'esmorzar, o ajuntar dinar amb berenar. Com a conseqüència, malgrat que s'atipin poden sentir-se esgotats. No s'ha d'oblidar mai que l'educació nutricional del nen i l'adolescent acaba perfilant quina serà la seva dieta quan siguin adults. És a dir, s'estan posant els pilars dels hàbits alimentaris que faran que gaudeixin d'una bona o mala salut quan siguin grans.