LAURA PINYOL

Com els parlem del canvi climàtic?

Aules de natura, contes o tallers, entre d’altres, són recursos i idees senzilles per afrontar un problema complex

Com els parlem  del canvi climàtic? / FOTO: GETTY Zoom

Amolts dels que avui sou pares i mares, la frase “els petits canvis són poderosos” us pot fer escapar un somriure. Sou de l’època del Capità Enciam, el mític superheroi de TV3 que als anys noranta l’actor Pep Parés va fer popular amb episodis curts en què apareixia en esquetxos i conscienciava els telespectadors de les utilitats del reciclatge i la necessitat d’educar en el respecte al medi ambient. Les criatures eren els aliats del seu missatge que convencien pares i mares sobre bones pràctiques que avui resulten d’una obvietat absoluta. Un dels missatges recurrents era que no es podia deixar l’aprenentatge de la cura de l’ecologia a l’escola i que calia predicar amb l’exemple.

Aquells nens són els pares d’avui, que ja han interioritzat en gran mesura accions com la recollida selectiva i la necessitat de reduir deixalles i consums d’energia i han crescut amb conceptes canviants i en evolució com l’escalfament global i la contaminació. Però més enllà de fomentar els bons hàbits i naturalitzar les bones pràctiques, la mentalització sobre els efectes del canvi climàtic es basa molt en les activitats derivades de la programació escolar.

Crear empaties

Clara Roset i Xavier Sans són els propietaris de la casa de colònies Can Sans de Felines, a Viladasens, al límit fronterer entre l’Alt i el Baix Empordà. L’any 1991 van crear l’Aula de Natura, un “projecte educatiu que promou una educació integral” per a la sensibilització mediambiental. Fomentar que “nens i nenes que sovint provenen d’àrees urbanes” gaudeixin de l’entorn natural “possibilita l’aprenentatge significatiu, vivencial i d’observació activa de la realitat”.

Per a la Clara, la coordinadora de les activitats, explicar el “canvi climàtic és un concepte molt complex”, per això les activitats persegueixen “crear empaties amb la natura: el bosc, el rierol, l’aire...”, perquè cada nen “tregui l’animaló que porta dins”. Una de les principals dificultats per a la Clara és “fer entendre l’evolució en el temps”. Un aliat indiscutible és mirar d’aprendre a través del joc, la millor manera d’aplicar la regla de les quatre R: reduir, reciclar, reutilitzar i reparar.

“És important encertar el missatge” de les causes i les conseqüències del canvi climàtic i “com els pot afectar” directament. En la seva experiència, un dels termes que introdueixen quan l’alumnat és de cicle superior és “l’obsolescència programada”, perquè “és necessari reflexionar que, com que la nostra societat és consumista, les coses s’espatllen segons el que convingui i aquesta pràctica genera un conflicte amb les deixalles”: “Per això ens agrada recordar que les coses també es poden reparar”.

L’explicació

Segons l’article 1 del conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (CMNUCC), s’entén per canvi climàtic la modificació de clima atribuïda directament o indirectament a l’activitat humana, que altera la composició de l’atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima, observada durant períodes de temps comparables.

La fundació Ersilia (www.ersilia.org ) és un laboratori d’idees “interdisciplinari” que rep el nom d’una de les ciutats invisibles descrites per l’escriptor Italo Calvino a la seva obra Les ciutats invisibles. La seva directora, Marite Guevara, explica que un dels seus interessos inicials va ser crear “recursos educatius digitals que ajudessin a explicar de manera senzilla qüestions com el canvi climàtic i la biodiversitat”. Durant molts anys han tutoritzat projectes d’investigació per a estudiants de secundària i han ajudat a generar “entre debat i reflexions productes per a la difusió i la comunicació del coneixement científic, tecnològic i humanístic, en totes les seves manifestacions”.

A la seva pàgina web trobareu descripcions molt precises sobre conceptes complexos i guies de materials didàctics com el joc. A Val més prevenir que nedar, adreçat a alumnes de cicles superiors de primària, es pot descobrir com les matemàtiques i l’enginyeria ajuden a preveure els impactes que arriben a tenir les grans inundacions dels rius d’Europa, entre els quals hi ha el Llobregat.

Al laboratori virtual Explora, experimenta i simula el futur ( ersilia.org/2050 ) es poden visitar els pobles i les ciutats del futur i respondre a les preguntes “Com ens mourem? Quina energia consumirem? Quant C0 generarem des d’ara fins al 2050?”

També s’hi pot trobar Hàbitat. Guia d’activitats per a l’educació ambiental, una eina per subministrar instruccions bàsiques per organitzar activitats per a la formació ambiental. Està pensada per a educadors tant pel que fa a l’àmbit de l’escola o els instituts com als dels centres d’esplai o d’educació en ellleure. S’estructura en cinc grans blocs temàtics: “Reconeixement de l’entorn i necessitats vitals”, “Apreciant la diversitat de la vida”, “Aprenent a gestionar elsrecursos naturals”, “Detectant problemes” i“Considerant tendències”.

El primer és assumir que voler és poder.