Vuit mites sobre el sexe que els experts voldrien desterrar

Nova YorkEs pot atribuir a la variabilitat en l’educació sexual, als instituts i fins i tot a les facultats de medicina o al fet que a molts adults els resulti difícil parlar de sexe amb la persona que els sol veure nus. Sigui quin en sigui el motiu, quan es parla de sexualitat i desig sexual les creences falses són moneda corrent. “Hi ha tants mites...”, diu Laurie Mintz, professora emèrita de psicologia a la Universitat de Florida especialitzada en sexualitat. A més, afegeix, “fan molt de mal”.

Per aquest motiu hem preguntat a un grup de sexòlegs i investigadors quin mite que voldrien desterrar. Això és el que han dit.

“Curiosament, és un mite que persisteix al llarg de tota la vida”, diu Debby Herbenick, directora del Centre de Promoció de la Salut Sexual de l’Escola de Salut Pública de la Universitat d’Indiana i autora del llibre Yes, your kid. What parents need to know about today’s teens and sex, sobre els adolescents i la seva relació amb el sexe en l’actualitat.

Molts adolescents es pensen que “tothom ho fa”, comenta, per la qual cosa es tiren de cap a provar pràctiques per a les quals senzillament no estan preparats. Aquest mite també pot fer sentir fatal les persones de més edat que tenen una relació de llarga durada, com si fossin els únics que passen per una etapa de sequera, com se’n diu col·loquialment, quan en realitat potser és producte de les fluctuacions naturals del desig.

“És molt habitual que una de cada tres persones no hagi tingut relacions sexuals de parella en el darrer any”, assenyala Herbenick, fent referència a diverses enquestes representatives a nivell dels Estats Units. Alhora, menciona estudis en què ha treballat que indiquen que l’activitat sexual ha caigut els darrers anys per motius que en part es desconeixen. Els investigadors especulen que la davallada podria estar relacionada amb factors com l’increment del sèxting i del consum de pornografia a internet, així com la reducció del consum d’alcohol entre els joves.

“Normalitzar aquests períodes de poca freqüència o absència de relacions sexuals en parella pot ajudar –apunta Herbenick–. Dit això, és important que els que vulguin tenir una vida sexual en parella longeva tinguin una visió integral del sexe”. Això implica tenir cura de la pròpia salut física i mental i parlar dels propis sentiments amb la parella per mantenir la intimitat i la connexió.

Sovint els sexòlegs lamenten que hi ha qui acaba reproduint certs “guions sexuals” o té la idea que el sexe ha de seguir un patró determinat: normalment, uns breus preliminars que desemboquen en el coit.

Ara bé, “hem de superar la tendència a definir el sexe a través d’un sol comportament”, afirma Ian Kerner, sexòleg i autor de She comes first (traduït al castellà com Ellas llegan primero). L’expert assenyala que aquesta mentalitat estreta de mires contribueix a la tradicional bretxa en el plaer sexual que separa els homes i les dones en les relacions heterosexuals. A tall d’exemple, un estudi va revelar que un 75% dels homes heterosexuals afirmaven que havien arribat a l’orgasme en totes les relacions íntimes que havien mantingut l’últim mes, per un 33% de les dones heterosexuals. Segons una enquesta, el 18% de les dones arriben a l’orgasme amb la penetració com a únic estímul, mentre que el 37% també necessiten l’estimulació del clítoris per arribar-hi durant el coit.

En lloc de d’afanyar-nos a assolir al coit, ens hauríem de centrar en la part “extracoit”, comenta Kerner, és a dir, qualsevol activitat sexual que no impliqui penetració. “Si mires la majoria de pel·lícules comercials, transmeten la imatge que les dones tenen orgasmes ràpids i fabulosos a través de la penetració i que els preliminars només són la prèvia de l’acte principal –diu Mintz–. Això, de fet, des del punt de vista científic és molt perjudicial i fals”.

Després d’entrevistar milers de dones per al seu llibre Becoming cliterate, Mintz va descobrir que el percentatge de dones que afirmaven arribar a l’orgasme tan sols a través de la penetració era del 4% o menys.

D’altra banda, equiparar el sexe amb la penetració suposa deixar de banda persones que tenen relacions sexuals d’una altra manera. El sexòleg Joe Kort, per exemple, ha encunyat el terme en anglès sides per referir-se als homes homosexuals que no practiquen sexe anal. Lexx Brown-James, una sexòloga, assenyala que aquesta concepció també deixa fora les persones que tenen algunes discapacitats i les que senzillament no disfruten de la penetració. Moltes persones obtenen més satisfacció sexual de pràctiques com el sexe oral o “fins i tot el mer contacte físic”, afegeix.

De vegades, les dones en edat postmenopàusica descriuen el dolor que experimenten durant el sexe amb penetració fent referència a “paper de vidre” o “ganivets”. Però si bé és cert que la sequedat vaginal és més freqüent en les dones de més edat, també ho és que pot presentar-se a qualsevol edat, explica Herbenick, la qual cosa incideix en la vida sexual de les dones.

Es calcula que un 17% de les dones d’entre 18 i 50 anys es queixen de sequedat vaginal durant les relacions sexuals, una xifra que augmenta fins a més del 50% després de la menopausa. A més, Herbenick assenyala que també és més freqüent en dones lactants o perimenopàusiques i que certs fàrmacs, entre els quals hi ha alguns anticonceptius, poden reduir la lubricació. “Com dic als meus estudiants, la vagina no és una selva pluvial”, comenta Herbenick, i afegeix que, segons la seva recerca, la majoria de nord-americanes han fet servir lubricant en algun moment: “Pot ser que estiguem excitades o enamorades i, tot i així, no lubriquem com voldríem”.

Per bé que el lubricant pot ajudar algunes dones a sentir més plaer durant les relacions, és important recordar que no s’hauria de sentir dolor quan es practica sexe. Es calcula que el 75% de les dones senten dolor durant les relacions sexuals en algun moment de la seva vida, un fenomen amb moltes causes possibles: problemes ginecològics, canvis hormonals, tractaments oncològics o traumes, entre d’altres.

Shemeka Thorpe, investigadora i educadora sexual especialitzada en el benestar sexual de les dones de la comunitat afroamericana, comenta que moltes dones creuen que el fet que sentin dolor durant o després d’una relació sexual és un senyal de bon sexe. “Sabem que moltes vegades les persones que acaben patint algun trastorn sexual per dolor més endavant van sentir dolor durant el seu primer coit i van continuar sentint dolor sexual o a la vulva –explica Thorpe–. No havien pres consciència que era un problema”.

Els homes també poden sentir dolor durant el coit. Els experts recalquen que és important que tothom que senti dolor quan manté relacions sexuals s’adreci a un professional sanitari.

“La discrepància en el desig sexual és el principal problema que tracto a la meva consulta i la persona que té més desig no és sempre l’home, en absolut”, assenyala Kerner. “Però a causa d’aquest mite sovint els homes viuen amb una certa vergonya la falta de desig i se senten pressionats a ser sempre els que prenen la iniciativa”, afegeix.

Herbenick fa referència a un altre mite que hi està vinculat: que les dones no es masturben, el qual, al seu parer, els impedeix explorar plenament la seva sexualitat. Tot i que hi ha dades que indiquen que els homes es masturben més freqüentment que les dones, no és cert que les dones no tinguin desig sexual o que els homes en tinguin en tot moment, puntualitza Brown-James. A tall d’exemple, un estudi recent ha revelat que el desig de les dones tendeix a fluctuar més al llarg de la vida, però que tant homes com dones presenten fluctuacions del desig molt semblants al llarg de la setmana.

En general, els sexòlegs i els investigadors creuen que hi ha dos tipus de desig: l’espontani –és a dir, la sensació de tenir ganes de sexe que sorgeix de manera natural i no planificada– i el reactiu –que apareix en resposta a estímuls com ara el tacte.

Se sol pensar que, en certa manera, el desig espontani, que és el que experimenten molts amants al començament d’una relació, és millor. Ara bé, Lori Brotto, psicòloga i autora de Better sex through mindfulness, explica que gran part de la seva feina consisteix en normalitzar el desig reactiu, en particular entre les dones i les parelles que tenen una relació de llarga durada.

Els ajuda a entendre que es poden mantenir relacions sense desig espontani, sempre que hi hagi voluntat i consentiment. Brotto ho compara amb anar al gimnàs quan no ve de gust. “Comencen a circular les endorfines, et sents la mar de bé i després t’alegres d’haver-hi anat”, comenta.

Brotto també discrepa dels que creuen que “el sexe planificat és mal sexe” perquè això el converteix en “asèptic i sec i avorrit”. Aquesta concepció és “molt perjudicial”, adverteix la sexòloga. A més, té com a conseqüència que moltes persones tractin el sexe com una ocurrència d’última hora i acabin practicant-lo, si és que troben un moment per dedicar-li, només de nit, quan ja és tard i estan esgotats o distrets, explica.

Quan els clients es resisteixen a la pràctica de planificar les relacions sexuals els demana: ¿que hi ha gaires altres activitats a la teva vida que t’encantin o consideris importants i que mai no planifiquis amb antelació o marquis al calendari? La resposta, comenta, sol ser un no.

El sexe planificat també es pot prestar al desig reactiu, explica Brotto, si es “dona a l’excitació temps per escalfar-se”.

Els homes estan sotmesos a una certa pressió en relació amb l’aspecte i el funcionament del penis, exposa Kerner. Els joves, explica, creuen que no haurien de tenir disfunció erèctil, i els de més edat reben el missatge que l’ejaculació precoç se supera amb l’edat i l’experiència.

Les dades, però, apunten en una altra direcció. Si bé és cert que la disfunció erèctil –que es defineix com la incapacitat sostinguda per assolir o mantenir l’erecció, no com els problemes ocasionals amb l’erecció– tendeix a augmentar amb l’edat, també ho és que es calcula que afecta un 8% dels homes d’entre 20 i 30 anys i un 11% dels que en tenen entre 30 i 40. Pel que fa a l’ejaculació precoç, un 20% dels homes d’entre 18 i 59 anys afirmen patir-ne. “No tenim una pastilla blava per acabar amb l’ejaculació precoç, per això no hi ha el mateix debat cultural que amb la disfunció erèctil –comenta Kerner–. Només queden els mites que els homes que tenen ejaculació precoç són dolents al llit o sexualment egoistes”.

Així mateix, els estudis posen de manifest que a molts homes –homosexuals i heterosexuals– els amoïna que el seu penis no sigui prou gros, malgrat que moltes parelles afirmin que no tenen preferència pels penis especialment voluminosos. “El sexe en parella és complex. Suposa tocar, estar en sintonia, connectar, comunicar-se”, conclou Kerner.

Copyright The New York Times