Sílvia Catalán: "Hi ha parelles que no tenen sexe durant molt de temps i estan la mar de bé"

BarcelonaEs va formar com a psicòloga i la sexologia no entrava en els seus plans, però va cursar un màster en sexualitat que li va obrir els ulls: "Com pot ser que ningú m'hagi explicat aquestes coses abans? A mi ningú m'havia parlat del clítoris o de la importància de mirar-se la vulva, per exemple. I amb tota aquesta informació canvia molt l'experiència", sosté Sílvia Catalán.

La generació actual de pares i mares estan fent més educació sexual als seus fills que generacions anteriors. Això canviarà les coses?

— Sí que és veritat que cada cop més famílies i escoles tenen al cap que això és un aspecte important, però per part de determinats sectors de la població encara hi ha molta reticència, i pensen que educar en sexualitat és aprendre a masturbar-se. I quan eduquem la canalla en la sexualitat bàsicament eduquem en la protecció: que el seu cos és seu i que en gaudeixin. I sembla que això a algunes persones no els interessa gaire.

Se n'ha de parlar des del principi amb naturalitat. És a dir, no es tracta tant d'asseure'ls i parlar-ne a una edat determinada, oi?

— Més val començar als 16 anys que no fer-ho mai, però l'ideal seria que en poguéssim parlar des del principi. El que passa és que nosaltres no hem estat ben educats en això. Hi ha parelles que no parlen de sexe. Llavors, si tu no parles amb la teva parella de què t'agrada i què no, de què voldries millorar... és molt difícil que en puguis parlar de forma oberta amb la canalla. Quan faig tallers a les famílies sempre els dic que el primer pas és mirar-nos a nosaltres i preguntar-nos: "Què em passa quan parlo de sexe?" Perquè si és una cosa que m'incomoda, per molt que vulgui anar de mare progre, quan hagi de parlar-ne amb els fills notaran aquesta tensió.

I què recomanes?

— Jo sempre recomano tirar de llibres. Tenir-ne a casa per anar-ho normalitzant. Però és que l'educació sexual primerenca és molt senzilla. En realitat, és anomenar els genitals pel seu nom i explicar com es netegen i les parts que contenen. Això ja és educació sexual, però a molta gent encara li genera incomoditat.

Comentes que les parelles no parlen de sexe. Per què?

— Perquè no hi estan acostumades i no tenen referents. Normalment, són famílies que no n'han parlat perquè el sexe era un tabú. I hi ha aquesta idea errònia que el sexe ha de sortir amb una inèrcia natural i que, si no surt, és que alguna cosa falla. Però és que no ens llegim la ment! Pot ser que tinguis molt bona entesa sexual amb la teva parella perquè us agrada el mateix, però això és com esperar que sempre coincidiu amb el que us ve de gust dinar. El sexe no és una cosa que deus a la teva parella, perquè això és la mort de la sexualitat compartida.

Hi ha una idea mal entesa que és la de "tenir sexe perquè toca".

— Generalitzar és difícil, però és cert que hi ha moltes dones que tenen sexe per obligació amb les seves parelles. I fa un temps que les sexòlogues ho estem advertint. Hi ha aquesta idea carrinclona que si no li dono a la meva parella el que vol ho anirà a buscar fora. I en una parella hi ha moltes més coses que no només el sexe. A consulta he vist persones que em diuen "És que si no tinc sexe amb la meva parella estarà tres dies sense parlar-me". Guau! És cert que no t'està posant un ganivet al coll, però és una coacció i un abús de poder. I això, per desgràcia, passa i compromet la sexualitat dins d'una parella. Hi ha parelles de 50 i 60 anys que porten aquesta dinàmica, però també gent de 30 anys. L'altre dia una noia em deia: "És que el meu xicot em diu que si no follem no som parella".

I això és cert?

— Si reduïm la intimitat només als moments de sexe, la intimitat queda molt reduïda. Si posem el focus en famílies amb fills, tenir canalla és esgotador i l'energia que tens per dedicar a una relació sexual és menor que abans. I, a més, hi ha aquesta dinàmica de no acostar-se a la parella perquè si li faig un petó ja s'activarà, i llavors tinc parelles a consulta que fa tres mesos que no es fan una abraçada. Quina intimitat de parella tenen? Doncs quan ell s'enfada i diu el que necessita ella fa el cop de cap, tenen relacions sexuals, i es posa el comptador a zero.

Comptador a zero?

— Sí, molta gent ho verbalitza així. Quan tenen sexe posen el comptador a zero, i així ja tenen un marge de dues setmanes fins a la següent trobada. Però què passa? Que a mesura que es va acostant aquest deadline, apareix l'angoixa, perquè cada cop que m'hi acosto ell ja interpreta que ara toca. I passa el mateix amb els dies assenyalats. I esclar, hi arribes amb una pressió...

Però també és cert que, si tens fills, has de buscar els moments, o no apareixeran.

— Ha de ser una cosa més natural i alhora més acordada, també perquè la majoria de parelles amb fills, com que ja viuen junts, no tenen cites. I si penses en els inicis de la relació de parella, fèieu plans i plans per tenir relacions sexuals, indirectament. Això és una cita. Però quan convivim, com que ja ens trobem cada nit al llit, pensem que ja no cal. I, en realitat, no hem d'anar a buscar la relació sexual. El que heu d'intentar és que totes les vegades que pugueu hi hagi intimitat. I la intimitat vol dir des de mirar-se als ulls fins a acaronar-se, fer-se un massatge, anar al cinema i fer manetes... No cal que sigui una trobada sexual, però si salvaguardem tots aquests espais serà més fàcil que aparegui una relació sexual típica.

Com canvia la sexualitat després de tenir fills?

— Canvia moltíssim. Primer, per una qüestió biològica, perquè els nivells hormonals canvien en el postpart, que és com a mínim d'un any i no la típica quarantena. A la vegada que estem aprenent a ser mares hem d'estar pendents d'una criatureta. I segon, hi ha una qüestió social: la càrrega mental. I això, que sembla que no tingui a veure amb la sexualitat, sí que hi té a veure. Es pot continuar tenint sexe, però és veritat que s'han d'adaptar els ritmes al cansament, al no dormir a les nits, a l'alletament o al collit si n'hi ha... A part que l'empresa és dels dos, i si no ens cuidem mútuament i a més de fer de mare dels meus fills he de fer de mare de la meva parella, el desig no apareix.

Hi ha un decalatge en els ritmes sexuals d'homes i dones?

— Si fas una enquesta i preguntes sobre el desig sexual, segur que les dones tenen menys desig sexual, però no és perquè siguin dones sinó per una qüestió de socialització. La societat ha empès els homes a mostrar el seu desig i a perseguir-lo, i això s'aplaudeix. En canvi, a les dones se'ns ha ensenyat a estar pendents de vint mil coses, i és una càrrega mental brutal. La solució és parlar-ne i allunyar-nos de la idea que el sexe ha de ser d'una manera determinada o ha d'acabar sempre amb penetració. A més, que hi ha dones que expressen menys perquè se'ls ha permès menys fer-ho.

El sexe defineix la relació de parella?

— La resposta és: no. El sexe no defineix la relació de parella; el que defineix la relació de parella és la intimitat. El sexe, al final, és un desgast energètic brutal i no sempre tenim energia per practicar-ne. Però d'intimitat n'hi ha d'haver sempre. A banda del respecte, que és bàsic. Hi ha parelles que no tenen sexe durant molt de temps i estan la mar de bé. De fet, no és obligatori tenir sexe. Però són parelles que preserven molt la intimitat i tenen moments d'afecte, d'amor, de confiança, de tocament no necessàriament eròtic... Jo ho comparo amb el menjar. Potser tens una temporada que et ve súper de gust gelat de xocolata i en menjaries cada dia, i després potser t'estàs tres mesos que no hi penses. I aquí no veiem que tinguem un problema.

Hi ha un moment crític, quan se surt de l'època més intensa de la criança, en què moltes parelles es distancien. Per què?

Durant els primers anys la dedicació a la maternitat és molt bèstia, però quan se'n surt, si la parella s'ha mantingut, a vegades pot passar que aquella persona amb qui el jo de fa deu anys funcionava, el jo d'ara ja no hi funciona. O no la reconec com la persona que necessito al costat, perquè necessito altres coses. Els valors i les prioritats canvien i a vegades no canviem alhora. Això pot passar sense canalla, però amb canalla és més accentuat.