EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Escòcia

Anar de vacances a Escòcia demana temps. Per una banda necessites molts dies per fer-te una idea aproximada de les seves dimensions. Potser per això és preferible delimitar una mica la ruta que vols fer si no vols acabar fent més tombs del que el teu cos pot suportar. Si ets dels més aventurers, les Highlands tenen racons inversemblants que semblen trets de paisatges gairebé lunars, però potser és millor deixar-les per a una segona visita. El més lògic i natural és fer la zona més coneguda, la central, de l’Edimburg imperial a Sant Andrews, amb els camps de golf inabastables i les platges de pel·lícula, deixar-te encisar pels llacs encantats amb drac o sense o els castells ubicats en illes inexpugnables.

A Escòcia passa una mica com a Ítaca, que el camí és gairebé més bonic que la destinació; a cada tomb el paisatge és més bonic que l’anterior i si després d’un canvi de rasant et trobes al mig dels Trossachs et pot passar com a una amiga meva, que es va posar a plorar incapaç de pair tanta bellesa. És tal la sensació d’harmonia en el paisatge que fins i tot et fan nosa els pals de l’electricitat, com si trenquessin l’encant de la naturalesa que ho envolta tot.

Però aquest país encantat també demana un altre temps, el meteorològic. Sí, plou per donar i per vendre. Per això, si estàs fart d’estar en remull, hi ha un racó desconegut i impermeable. Es tracta de Glasgow, la gran capital. A primer cop d’ull sembla l’aneguet lleig, sense l’elegància senyorial d’Edimburg, però en el seu cor hi batega un ritme fascinant. Galeries d’art, botigues, una necròpolis fascinant i, sobretot, el més preuat dels seus encants: els pubs.

Dins d’aquests autèntics centres socials és on copses de debò la calidesa dels seus habitants, les seves ganes de viure i de riure. Amb una mica de sort, algú, al ritme del whisky de la casa, aquest malt of the day que et recompensa de la pluja del carrer, et farà cinc cèntims de la història del seu país. I si saps desxifrar les seves vocals impossibles, veuràs que el passat dels escocesos és una nissaga ininterrompuda de líders revolucionaris massacrats per l’exèrcit del país veí amb la connivència de les altes burgesies autòctones. I tot d’una, et sentiràs com si fossis a casa.