Ara que visc a Londres des de fa un temps, una escapada a París en família sempre és una experiència fascinant. Com a català que viu al Regne Unit, les diferències entre el meu país d’origen, el d’adopció i el que visito fan que tot plegat tingui un component francament polièdric. Potser per això aquests últims tres dies m’he distret apuntant en una llibreta petita tot el que m’ha cridat l’atenció d’aquesta escapada de cap de setmana que hem fet a la Ciutat de la Llum. Us en faré cinc cèntims, per si mai decidiu anar-hi.
El cel de París, encara que sembli impossible, és encara més gris que el cel anglès. No és cert que tots els francesos fumin tabac negre a totes hores, ara es passen el dia fumant cigarretes electròniques amb un desfici tan compulsiu que t’agafen ganes de donar-los una cigarreta normal perquè es calmin. Els patinets elèctrics també han envaït els pocs espais reservats als vianants, cosa que encara no passa a Londres, i n’hi ha alguns que semblen propulsats per energia nuclear de tan ràpids com t’avancen.
Si vols fer un cafè amb llet o una xocolata calenta, vagis on vagis et clavaran cinc euros. Per tant, no siguis garrepa i entra a un cafè com déu mana, d’aquells amb llums de neó emmarcant la façana i cambrers vestits de cambrer amb cara de cambrer. També pots anar al cafè de l’Amélie, la de la pel·lícula, on et serveixen el vermut amb cullereta. Si hi vas fes-me el favor de recollir el guant que em va caure sota el taulell.
A París, la gent jove és més atractiva. La gent gran és molt més atractiva. Tingueu present que no és una bona idea preguntar a una senyora gran com s’arriba a un museu, tret que vulguis experimentar com pots arribar a ser d’invisible. La llibreria Shakespeare&Co és encara més encisadora de com surt a les pel·lícules de Richard Linklater. Si demanes caragols tingues present que són els germans grans dels que et serveixen a Lleida. Fer una raclet per sopar et farà sentir molt parisenc, però quedaràs tan fart que no voldràs menjar més formatge en tres anys. Si entres al Louvre i busques la Mona Lisa sense saber on para, fes-ho amb calçat esportiu i molta bonhomia.
Ah! I quan es fa de nit i la Torre Eiffel s’omple de llumetes que fan pampallugues, fins i tot el teu fill adolescent s’adona que el Nadal és bonic.
