Ventilem-ho bé

Tinc sensacions contraposades. Aquesta mateixa setmana, al meu institut, alguns dies m’he mostrat optimista respecte a l’afectació de la pandèmia i en d’altres més aviat al contrari. Quan he fet classe, tot i que és esgotador explicar coses i fer-se entendre a través d’una mascareta, i tot i els protocols d’higiene constants, he gaudit de la feina i m’ho he passat bé. Juraria que els alumnes també. Però quan he hagut de fer guàrdies, el fet de comprovar que faltaven companys i que algun grup bombolla ja estava confinat m’ha fet pensar que en poques setmanes la situació seria insostenible.

Amb el personal que som i el material que tenim estem fent miracles, i espero que la bona voluntat de tots plegats salvi la poca eficàcia d’algunes de les decisions que pren el departament d’Educació. Com ja ens temíem, les condicions i els criteris van canviant cada setmana segons la realitat, que ens obliga a tocar de peus a terra.

A diferència del que es comentava abans de començar el curs, com a professor només em confinaré si soc directament positiu, o si he estat amb els meus alumnes més de quatre classes les últimes 48 hores. Això vol dir que hauré d’anar a treballar tot i que el grup es confini. La raó és senzilla d’entendre. De seguida faltarien tants docents que no es podrien reemplaçar i el curs quedaria enlaire.

De moment, els pocs contagis d’alumnes que ens han arribat s’han produït en l’àmbit familiar. Crec que si no fan bestieses, l’institut serà un lloc força segur. Tot i així, la sensació d’exposició és evident, sobretot quan has d’atendre alumnes amb simptomalogia. És una bona mesura que als grups confinats se’ls faci la prova PCR als mateixos centres, així com també als seus tutors.

Tinc la sensació que el curs tirarà endavant a empentes i rodolons, la prioritat és no tancar les escoles per no bloquejar la vida laboral dels pares. Els màxims responsables prendran les decisions que creguin correctes, però és trist que moltes mancances del sistema educatiu (i també del sanitari) siguin per falta d’inversió. És un mal endèmic que arrosseguen moltes generacions d’alumnes. Espero que la pandèmia serveixi perquè no acceptem més excuses ni demores i, si volem ser capdavanters en alguna cosa, deixem de prometre amb paraules i demostrem-ho amb fets.