El toc de les TIC

BarcelonaJa ho sabem, i ho confirma l'estudi que ha publicat Unicef sobre la influència de les TIC en els adolescents: s'hi passen moltes hores. El 30% superen les tres hores. I fins a la meitat dels adolescents, les cinc hores durant els caps de setmana. Però siguem seriosos: bona part dels temors que els adults tenen davant els usos que els adolescents fan de la xarxa, venen del caràcter privat del que s'hi diuen, del que hi pengen i del que hi veuen. Crec que el temor és excessiu perquè aquest estudi també deixa clar que els adolescents busquen i troben a la xarxa alegria i rialles, pura diversió i entreteniment. Les activitats que podrien ser preocupants, com ara el joc, l'assetjament o la pornografia, són força marginals.

En general, als adults, el que ens preocupa més és la superficialitat, la ximpleria, la pèrdua de temps que suposem que impliquen tantes hores de lleure amb mòbil o a l'ordinador. Haurien de llegir més, diem. Potser és més intel·lectual llegir Enid Blyton o Michael Crichton que seguir una youtuber que ens explica com es pinta les ungles, quines posicions adopta per dormir o com es maquilla amb productes de la marca que ha creat amb poc més de vint anys. Però no gaire més!

Una altra cosa és que s'hi passin tantes hores. D'això els pares en tenen bona part de culpa. Aquest mateix estudi revela que un 40% dels pares fan ús del mòbil durant els àpats, a taula! Deu ser el toc de les TIC.

Renúncia als llibres

A mi, francament, de les hores que passen a la xarxa només em preocupa –i no ho veig mai reflectit en cap estudi– com els canviarà la percepció del món aquesta renúncia als llibres: com els canviarà la pròpia identitat mirar uns continguts que, en molts casos, abasten tot el planeta. Aquest territori líquid de la xarxa ¿és més o menys feminista que Catalunya o que Europa? ¿És més progressista o més reaccionari? ¿S'hi promouen els valors de la democràcia? Ni que sigui d'una manera indirecta, quin sistema econòmic s'hi promou? Quins valors en relació als diners, a la feina, a les maneres de guanyar-se la vida?

Tot això em preocupa, però m'inclino a pensar que submergir-se en una cultura més global és tan inevitable com positiu. Només cal aconseguir que el món més proper, més immediat, també els resulti atractiu. La gràcia és tenir un país atractiu amb una proposta cultural i d'entreteniment atractiva. I estar oberta al món. Com més, millor. La gràcia és poder veure avui Alcarràs i demà Drive my car.