27/05/2022

Fem 'teiatru'... ben fet!

2 min

Any 1990. Jesuïtes - El Clot, la meva escola. Jo era tutor de 1r de FP1 Automoció. 40 alumnes provinents de trenta escoles diferents. Molt fracàs escolar previ… i molts miracles en aquella formació professional que tots, alumnes i professors, vivíem amb intensitat, educant amb totes les estratègies que se'ns acudien, i a les quals els directors sempre donaven un suport decidit. 

Per exemple, quan estava preocupat pel baix nivell d'expressió oral dels meus alumnes (també era el seu professor de llengua castellana) i la seva escassa capacitat d'atenció, durant una temporada dedicava els primers deu minuts de classe a llegir-los en veu alta El turó de Watership, un llibre meravellós de Richard Adams protagonitzat per… conills! M'esforçava en llegir amb entonació, fent alguna veu, pronunciant amb claredat… No recordo per què vaig deixar de fer-ho, però sí recordo què em va dir un dels alumnes més trastos, al tercer dia de no llegir:

-Profe, ¿ya no nos lees más lo de los conejos?

Sí, els agradava sentir el seu professor llegint-los una història en veu alta. Llegint bé. És molt important llegir bé en veu alta: anima a llegir més i contribueix a l'autoestima. I llegir bé en veu alta als nostres alumnes és un acte d'amor educatiu, perquè els proporciona un model de lectura en un temps dedicat a ells en exclusiva. Encara més quan els dones a conèixer obres a les quals d'altra manera probablement no hi haurien accedit ni n'haurien gaudit.

Anys més tard, en una optativa de teatre, vaig comptar amb la col·laboració entusiasta de 27 alumnes de 1r d'ES, per als quals vaig escriure El pitjor no era el drac, una obra de Sant Jordi que van representar per als seus companys més petits, nens i nenes de primària. Probablement, les instruccions que més vaig repetir als assajos eren "vocalitza!" i "no parlis d'esquena al públic!". Les representacions van triomfar molt. I confio que els hagi servit per sempre més. Perquè fer teatre és important i extraordinàriament educatiu.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: llegim a fills i alumnes i fem-los llegir en veu alta, insistint que s'ho passin bé donant vida al que llegeixen. Perquè s'atreveixin a parlar en públic, perquè descobreixin quin paper és el seu fent molts altres papers, fem-los fer teiatru… ben fet!