07/11/2020

Política i pedagogia, a les antípodes

2 min

La política no acostuma a tenir gens de pedagogia. O ben poca. En temps difícils com l’actual, que seria tan necessari i s’agrairia tant que anessin de bracet, menys que mai. Tant és així, que si volem aplicar uns bons principis pedagògics a l’educació dels nostres fills, filles o alumnes, només hem de fer una cosa: tot el contrari del que fan els nostres governs.

Una gran majoria de polítics i polítiques (mai no es pot dir tothom) no compleixen ni un sol dels requisits d’una bona pedagogia. La bona pedagogia escolta. S’interessa per què necessiten, què pensen i com se senten les persones. La bona pedagogia és amatent i consulta. No ho pot concedir o satisfer tot. Però promou el suggeriment i valora seriosament què pot atendre i en quina mesura. La bona pedagogia explica i dialoga, demana coses raonables i les raona. Es fa respectar perquè respecta. Té autoritat moral per fer complir deures perquè és la primera que els compleix, i perquè defensa i protegeix amb el mateix afany els drets. La bona pedagogia té cor i empatitza. No demana grans esforços a canvi de res. Motiva, il·lusiona, et brinda horitzons d’esperança que donen sentit i fan més sostenible l’esforç. La bona pedagogia es recolza en la confiança i promou la responsabilitat en lloc de l’obediència. No s’imposa, convenç. No és poder, és servei. No et fa esclava de les seves dèries ni et fa pagar la seva incompetència. Reconeix les seves mancances i es disculpa pels seus errors. No tan sols dictamina i promulga, sinó que també dubta, i aprèn, i rectifica quan cal. No es dedica a frustrar sinó a impulsar. No t’enganya ni et manipula. No et cola que una cosa és “per al teu bé” quan l’únic bé que busca és el seu. No s’entesta a tancar portes i a prohibir, s’ocupa d’obrir camins i de generar possibilitats. La bona pedagogia no amenaça ni castiga; guia, recondueix i encamina. I no et sotmet en nom de la por, t’acompanya en nom de l’alegria.

Una bona majoria de polítics i polítiques no s’escolten ni ens escolten. No expliquen ni convencen. No il·lusionen ni impulsen. No compleixen deures ni respecten drets... Una vegada vaig fer una reflexió en públic en aquesta línia i em van preguntar per què no em dedicava a la política. Molt fàcil: perquè hauria d’escollir entre trair la pedagogia o durar-hi quatre dies.