Platges del sud, platges del nord

Una de les conyes més populars entre els de casa nostra és la famosa rivalitat tàrraco-gironina. Suposo que és un dels peatges que has de pagar quan t'enamores d'un pelacanyes bromista de mena, en el cas de la meva senyora, o d'una gironina formal i gens acostumada a les ximpleries, en el meu cas. Al principi les conyes anaven sobre els conflictes lingüístics i aquestes varietats dialectals tan encisadores. Mentre jo demanava la traducció simultània d'expressions tan curioses com fer el toc o parar el sol i els etzibava un "Poc que t'entenc" cada cop que les feien servir, ells contraatacaven amb coses tan curioses com aqueta, xiquet o un xec que segons sembla faig servir tota l'estona tot i que jo no me n'adono.

I així hem anat tirant tots aquests anys, canviant indiscriminadament els sitrells i els setrills, els fesols i les mongetes o quan ha estat possible el fotre i el cardar. Això sí, quan arriba el bon temps fem una treva lèxica temporal. No pas perquè se'ns esgotin els mots diferents i les ganes de fer broma, sinó perquè tenim un element nou per fomentar-nos la rivalitat. Parlo de les platges. I és que com que normalment repartim les vacances estivals entre Girona i Tarragona, tant la dona com jo tenim barra lliure per comparar els conceptes antagònics del que és una platja com cal. Ella diu que a les platges tarragonines l'aigua és calenta com el pixum, que no s'hi veuen peixos i que per poder nedar com cal t'has d'endinsar gairebé fins a Mallorca. Jo contraataco dient que almenys a nosaltres no ens cal fer mitja hora d'embús per arribar-hi i mitja més per aparcar i que potser sí que les seves són més transparents, però que almenys no et gangrenes les cuixes per culpa del sotrac tèrmic que et provoca la seva temperatura siberiana.

A tot això ja fa més de quinze anys que n'hi ha un amb el banyador posat tot el dia i que s'ho mira tot plegat amb displicència i que, al contrari de son pare, aprofita el mar del nord i del sud per capbussar-s'hi sense manies, ja sigui l'aigua freda, calenta, transparent o tèrbola o la terra amb pedres o sorra fina. I és que no hi ha res millor per resoldre rivalitats domèstiques que fabricar un tàrraco-gironí enamorat de l'aigua i el sol.