07/11/2020

Abús d’antibiòtics

2 min

El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties, ECDC (www.ecdc.europa.eu), manté una base de dades sobre consum d’antimicrobians (ESAC-Net), fàcilment accessible. L’any 2018, l’últim any sobre el qual hi ha xifres, el consum d’antibiòtics sistèmics (és a dir, no en pomada o en col·liri, sinó per via oral o injectats) als hospitals és bastant similar entre els països: 1,94 dosis per 1.000 habitants i dia a Dinamarca; 1,73 a Espanya; 1,62 a Bulgària. Però les diferències a l’atenció primària són enormes. A Suècia, 10,8 dosis per 1.000 habitants i dia. A Holanda, 8,9. A Dinamarca, 13,6. A Espanya, 24,6.

No només la xifra global, també el tipus d’antibiòtic és molt diferent. Les penicil·lines sensibles a la betalactamasa (com ara penicil·lina o amoxicil·lina) representen el 27,2% del consum extrahospitalari a Suècia, el 26% a Dinamarca, el 5,6% a Alemanya i només el 0,4% a Espanya. En canvi, la combinació d’aquestes penicil·lines amb un inhibidor de les betalactamases, com ara l’àcid clavulànic (una combinació que es fa servir quan se sospita que la bactèria és resistent a l’amoxicil·lina) representa el 30,8 dels antibiòtics a Espanya, però només el 4,8% a Dinamarca, el 2% a Suècia i el 6% a Alemanya.

Part de la diferència pot ser deguda a l’adquisició d’antibiòtics sense recepta. Però, sobretot, al fet que els metges espanyols receptem molts antibiòtics innecessaris. Hi ha una forta tradició de fer servir antibiòtics per a malalties en què rarament són necessaris: refredat comú, grip, otitis, sinusitis, mastitis, diarrea, faringitis... També per a diagnòstics de fantasia, com ara “mocs verds”, “tos de pit”, “un refredat molt fort”, “mucositat agafada al pit” o “un principi de...”.

La conseqüència de dècades d’abús dels antibiòtics és l’aparició de nombroses bactèries resistents. Aquest ús massiu d’amoxicil·lina amb àcid clavulànic és en part necessari perquè les nostres bactèries són més resistents que les del nord d’Europa, però també és un abús que en el futur provocarà l’aparició de noves resistències.

Però hi ha també un efecte cultural. Molts pacients exigeixen l’antibiòtic, es queixen si t’hi negues. O bé descobreixen un dia que l’homeopatia o les herbes són igual d’efectius que els antibiòtics per al refredat (perquè, esclar, dues coses inefectives són igual d’efectives).

stats