LA PITJOR MARE DEL MÓN

Potser que parlem de sexe

M’adono que fins ara mai havia parlat de sexe. Però no ho faré revelant què fan i què deixen de fer els menors i la major d’edat a càrrec (MEC). Però sí que tinc ganes de compartir els meus intents, alguns lluïts i d’altres no tant, de parlar-ne amb ells clarament.

En primer lloc explicaré que fa anys vaig tenir la gran sort de poder sentir el psicòleg Pere Font en una conferència sobre conductes de risc i afectivitat on venia a dir que havíem d’educar els fills fent-los responsables de petites tasques. I que, des de llavors, quan em demanaven per què havien d’estendre la refotuda rentadora, ells no van saber mai que, a banda de fer-ho perquè col·laboressin a casa i no tinguessin la idea equivocada que vivien a l’Hostal Pepita, un altre dels meus objectius era fer-los responsables dels seus actes. Que poguessin dir sí i no perquè els donava la gana, no perquè toqués.

He provat de tot, a l’hora de parlar de sexe amb els MEC. Tant les converses directes com les indirectes. Les directes de vegades han tingut resultats sorprenentment positius i d’altres han provocat fugides en estampida. Crec que en el resultat hi ha influït la meva gràcia i inspiració (o la nul·la gràcia i la pèssima inspiració), i també el moment vital del MEC a qui he atacat. Però sempre he reivindicat que dins del paper de progenitora llauna i imperfecta hi havia el dret a parlar de segons què. Perquè sí, ells tenen altres fonts d’informació, com els amics, els centres d’informació per a joves i internet (quina por... i quina sort... i quina por), però jo soc la seva progenitora i tinc la prerrogativa del discurset, el consell i les quatre parauletes. I ells m’han d’escoltar ni que sigui cinc minuts de rellotge. A partir d’aquell minut els he permès les escapades.

ATAC INDIRECTE

I pel que fa a les tàctiques indirectes he aprofitat de tot: les escenes de sexe de les pel·lícules, les demostracions d’afecte de les persones pròximes, els llibres que jo llegia sobre feminisme, com el grandiós 'Cómo ser mujer', de Caitlin Moran, on fa una reflexió sobre el sexe fals i enganyós que aprenen els joves a través del porno per internet, etc. Els MEC, en general, han sigut amables i m’han deixat parlar cinc minuts... o més. Però no hi ha hagut gaire diàleg. Són molt gelosos de les seves accions i opinions. Però jo també ho era a la seva edat, i no els puc retreure res. I fins i tot algun d’ells ha reaccionat amb ironia, com el MEC número 3, que ens va respondre afirmant que ell no necessitava que li expliquéssim res, que ja es mirava tutorials de YouTube. En resum: ells no han tret mai el tema, però servidora i el pare de les criatures, que som dos progenitors pesadets, doncs sí. I ho seguirem fent, perquè cal, encara que ells fugin a més velocitat que el pressupost familiar en vambes i kebabs.