NO SEMPRE TINC COSES A DIR

Acabeu la col·lecció!

Amb el final de les vacances i l’inici de curs, arriben els anuncis de col·leccions de tota mena: insectes encaixats en plàstic, episodis històrics, figuretes de personatges de ficció, maquetes de furgonetes, avions, cotxes, vaixells, una bailaora flamenca de mida 1:2… Les col·leccions es concentren en aquest moment (i al gener, esclar) perquè és un temps d’inici, de nous propòsits, d’“aquest any, sí”, i una col·lecció que has de seguir fent setmana rere setmana fins a completar-la no deixa de ser una prova senzilleta de constància. Senzilleta… o no tant: la rendibilitat editorial de moltes col·leccions d’aquest estil es juga en l’oferta de llançament, quan moooltes persones compren el primer bitxo, la primera batalla, el primer heroi plastificat i la sabata i la peineta de la bailaora flamenca… i ja està. El primer lliurament és molt barat, però si el compra prou gent hi haurà diners per a la resta de la col·lecció i per obtenir beneficis. No sé què passaria si tooota la gent que compra el primer lliurament seguís la col·lecció fins al final: potser l’editorial guanyaria més diners que Zara, o l’univers implosionaria, però no ho sabrem mai… perquè no passa mai.

Sovint tenim el mateix problema amb els objectius que ens proposem abans de començar el curs, que són com els primers lliuraments de qualsevol col·lecció: bonics, motivadors, retractilats en plàstic brillant i cartró de colors. Però després ens falla la constància, ens oblidem de comprar el segon lliurament, ens preguntem per què vam començar la col·lecció… i ens sentim malament cada cop que veiem la sabata i la peineta de la bailaora.

Potser el problema és que no triem bé la col·lecció, així que us proposo que aquest curs trieu bé els vostres objectius familiars i educatius. Col·leccions com ara Àpats familiars en bona harmonia, Rialles en família, Paciència infinita a l’aula, Bon rotllo a la feina … No em digueu que no val la pena fer l’esforç de mantenir viva la col·lecció! I és que, sabeu?, la satisfacció de veure una col·lecció completada és tan gran que us direu: “¿Com vaig poder pensar a deixar-la penjada?”

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: aquest curs, sigueu col·leccionistes d’objectius assolits, col·leccionistes d’èxits… i acabeu la bailaora, que (potser) quedarà molt bé al rebedor!