El mite del tall de digestió

El tall de digestió és un mite profundament arrelat a Espanya. Sovint, metges que no han trobat en els seus estudis ni en els seus llibres res sobre el tema, però que tampoc volen contradir les seves mares, intenten justificar que, bé, no és exactament la digestió, però hi ha un terme científic, hidrocució, que ve a ser el mateix... Però només la Wikipedia en espanyol, català i francès tenen articles sobre hidrocució. La versió catalana i la castellana són gairebé idèntiques, però l’una encara diu “la hidrocució o tall de digestió...”, mentre que l’altra matisa: “ La hidrocución, popularmente conocida como corte de digestión (término inapropiado…) ”. Totes dues diuen que es tracta d’un xoc termodiferencial, que es pot produir quan la temperatura de l’aigua està per sota dels 18 graus, i que hi ha símptomes o “senyals d’alarma”: obnubilació, vertigen, brunzits, picors, rampes, dolors... La versió francesa és molt diferent: diu que el terme hidrocució no és científic, no menciona cap senyal d’alarma, i només parla de la digestió al final, per desmentir qualsevol relació.

Tres Wikipedies més enllacen articles amb aquests, però no són iguals: l’article en anglès (i en àrab i en xinès, que en són traduccions) es titula “Cold shock response”, parla de caure en aigua gelada quan es trenca la capa de gel (definitivament, això no pot passar a les nostres platges), i no diu res de digestió.

Podria ser graciós, però és perillós. Comparem les recomanacions de seguretat a l’aigua de l’American Red Cross i de la Creu Roja Espanyola.

Coincideixen a recomanar banyar-se en zones habilitades i vigilar els nens. Però mentre que els americans insisteixen molt més en la seguretat dels nens (armilles salvavides, tanques a les piscines particulars, control de piscines inflables, estar sempre a tocar del nen...) i recomanen evitar l’alcohol (un important factor de risc en molts casos d’ofegament), els espanyols aconsellen “no entrar bruscament a l’aigua”, “no banyar-se durant la digestió” i “sortir de l’aigua si nota símptomes estranys (calfreds, mareig, vertigen, picor, mal de cap...)”, cosa que manté la molt perillosa creença que l’ofegament no és un accident, sinó una malaltia que avisa amb antelació.