Un dels meus fills volia explicar-me una cosa important. Vam anar a sopar a fora i ni piu de la qüestió. Ja a casa, just quan anava a fer-li un petó de bona nit, va treure el tema. Al veure que aniria per llarg, em vaig asseure a terra a la seva habitació, pensant que si anava a buscar una cadira podia tallar el rotllo. Espai, moment i situació -ell a la seva cadira i jo a terra-, em convertien en convidada i l’empoderaven per parlar-me’n.
Encara bo quan ho fan a casa i et pots asseure. Aturem-nos a pensar en quins llocs i moments hem tingut converses plàcides amb els fills, sobre temes íntims seus. Algunes, o potser moltes, hauran sigut en moments del tot imprevisibles, quan ells ho han propiciat -no quan nosaltres volíem- i en situacions o escenaris impensables. Molt sovint fora de casa, o a casa però en espais incòmodes i moments intempestius. ¿Us han fet alguna confessió important en emprovadors de roba, en un tren o un metro a petar, quan vas conduint per una rotonda i dubtes per on tirar, a punt de començar un espectacle, en ple partit de futbol en un estadi, quan teniu alguna cosa al foc...?
Totes aquestes situacions tenen un element comú. No és que tinguin el do d’escollir sempre el moment més inoportú. Al contrari, saben escollir el millor, el que els ofereix més seguretat. Si em bull l’oli, millor que no em bulli la sang. Si estic conduint, millor que no m’exasperi. Si soc a l’estadi, puc esbravar-me. Si soc al teatre, hauré de callar quan comenci. El fet que tinguem un ull en una altra cosa i la nostra atenció no pugui centrar-se només en ells i en el que ens diuen, i que en molts casos es tracti de llocs públics, els ofereix més garanties que mirarem de contenir-nos i no els muntarem un espectacle. El context exerceix per ell mateix un efecte autoregulador i ens facilita una contenció emocional que potser no tindríem en llocs i moments aparentment més propicis.
Deixem-nos convidar, doncs, a ser ponderats. Escoltem-ho tot amb cara de com si res i que ens vagin explicant, sense interrompre ni gairebé parpellejar, fins que no els quedi res a dir. Aprenguem a identificar aquestes situacions, a llegir bé el que ens diuen i els que ens demanen, i a gaudir de converses imprevistes en llocs i moments intempestius.
