LA PITJOR MARE DEL MÓN

La resposta

L’altre dia vaig escriure un article en defensa de la tecnologia mòbil i l’adveniment del món digital i aquest és el balanç urgent, una hora després d’escriure’l.

Obro la porta del domicili familiar i topo de morros amb el menor d’edat a càrrec (MEC) número 3, adherit simultàniament a la pantalla de l’ordinador i del mòbil. El prodigi és possible gràcies a la velocitat dels seus músculs oculars, que passen d’una pantalla a l’altra a tota castanya, mentre afirma no estar jugant, sinó fent els deures. Efectivament, sobre la taula hi reposa un full amb exercicis de matemàtiques. Després d’un seguit de raonaments, intercanvi d’opinions, imprecacions i una ordre contundent, el MEC tanca les pantalles i fa “només” els deures, amb posat d’anyell sacrificat.

Una mica més enllà descobreixo el MEC número 2 mirant una sèrie de televisió. En sentir els meus passos el MEC té prou enginy i delicadesa per canviar el format d’àudio a original amb subtítols. Així que expresso el meu enuig ell es defensa argumentant que és el seu temps d’oci i que, de passada, practica una mica d’anglès. Parlem sobre el concepte temps d’oci en època d’exàmens, mantenim un tens intercanvi d’opinions i emeto més imprecacions i una nova ordre contundent. El MEC fuig a la seva habitació a estudiar, en teoria, tot i que la possibilitat de continuar veient la sèrie al mòbil o a l’ordinador portàtil (que necessita per estudiar, sí o sí) flota a l’ambient.

Però això no és tot. Em trobo la MEC número 3 igualment amorrada a una pantalla, en aquest cas la del seu ordinador portàtil, i per un motiu tan elevat com el seguiment d’un concurs televisiu.

En aquest moment sé, percebo, capto, que tot allò és una resposta al refotut article que acabo d’enviar. M’adono que he provocat la ira dels déus del sentit comú, la prudència i la temprança digital i ara en rebo les conseqüències. Paralitzada penso quina ha de ser la resposta: ¿el sacrifici d’un telèfon mòbil en un altar? O potser d’un dit índex qualsevol? O n’hi hauria prou amb cremar una mica d’encens? I com que no sé per on tirar opto per consultar el gran oracle: Google. I ja que tinc el mòbil obert responc a uns quants whatsapps, tafanejo per Twitter, Instagram i Facebook, i, en resum, m’oblido de per què he obert el mòbil i gaudeixo de la vida digital a tot drap. Ai.