‘Mejos’ i ‘mejas’

Ja sé que és molt lleig això que diré, però arriba un dia que la millor manera de saber què pensa el teu fill és espiant les seves xarxes. Sí, és políticament incorrecte i atempta contra la seva privacitat i totes les mandangues del món, però si teniu un fill o filla preadolescent segur que sabeu de què parlo. Ep!, no us estic animant pas a agafar-li el diari personal d’amagat, ni tan sols a robar-li el mòbil quan va al lavabo. De fet, si teniu un fill preadolescent sabeu perfectament que és absolutament impossible prendre-li sense que ho noti de manera instantània. No, la manera més eficaç de saber què fan els nostres fills monosil·làbics és apuntar-vos a les seves xarxes. Es tracta d’una estratègia sibil·lina i, sobretot, absolutament legal. Només cal fer-vos un perfil de Facebook o d’Instagram i demanar de manera innocent la seva amistat. No cal dir que d’entrada us engegaran a fer punyetes, no són pas babaus, però amb una mica de xantatge emocional ben subtil (tipus “Si no m’afegeixes et quedes sense mòbil”) segur que canvien de parer.

Jo reconec que des que comparteixo Instagram amb el meu fill soc un altre. He après moltíssimes coses que m’ajuden a entendre el seu estat mental. Sé quins son els seus jocs preferits i també amb quins companys d’escola té més afinitat. Ara bé, si hi ha una cosa que m’ha deixat bocabadat és el llenguatge que fan servir entre ells. D’un dia per l’altre el català ha desaparegut de les seves vides i s’ha transformat en un patois estrany i inintel·ligible. Els seus posts, sobretot els de les nenes, estan plens de frases transcendents dignes d’un llibre de Paulo Coelho, totes en castellà. Els d’ells, els nens, són més primaris i estan plens d’expressions tipus “tio”, “ bebita ” o “ te quiero mundos ”, però n’hi ha una que ha fet fortuna en tots dos sexes: “ mejo ” i “ meja ”. Per si mai no l’heu sentit, és una espècie de contracció tremenda i hilarant de “ mejor amiga ” i “ mejor amigo ” i us ben asseguro que és la paraula de moda. Algun dia potser hauríem de reflexionar sobre aquesta substitució lingüística tan descarada, però ara mateix el que m’amoïna a curt termini és que un dia el meu fill em digui que ja no soc el seu “mejo ”. Us aviso. Soc capaç de fotre un disbarat.