La Greta que tenim a casa

Cap als anys vuitanta els adolescents van començar a ser tinguts en compte. El món es torna jove: marques de roba, parcs temàtics, discoteques, jocs d’ordinador, una literatura i un cinema dedicats als joves i un llarg etcètera. Se’ls incita al consum, però no pinten res. Compren i alimenten el sistema. També n’hi ha que pensen, i es rebel·len, però ningú no els fa gaire cas.

Una generació després, ja no són només consumidors. Els adolescents són el centre d’atenció en la vida de moltes famílies. La criança i l’educació interessen, preocupen, i són motiu de reflexió. En aquest nou context, els adolescents comencen a prendre la paraula. Fa tres o quatre anys Greta Thunberg va demanar a la seva mare, la cantant d’òpera Malena Ernman, que deixés de viatjar amb avió. I ella li va fer cas. També va demanar als seus pares que deixessin de consumir carn. Avui, aquesta adolescent una mica pesadeta que promovia petits canvis familiars ha aconseguit despertar l’atenció de mig món sobre el drama del canvi climàtic i la necessitat de prendre mesures urgents. Al Pakistan, Malala Yousafzai, amb només tretze anys, escrivia un blog per a la BBC per denunciar la política repressiva dels talibans, que a la seva regió van prohibir l’assistència de les noies a escola. Ha sobreviscut a un atemptat, ha creat una fundació que mira de donar relleu a les reivindicacions de totes les noies adolescents del món, i el 2016 va rebre el premi Nobel de la pau per la defensa de l’educació de les dones.

Però més enllà d’aquests casos tan sonats, hi ha els adolescents que tenim a casa, els que ens diuen que no agafem bosses de plàstic i que exigim a les botigues que deixin de servir-ho tot plastificat. Adolescents que diuen als pares que deixin de fumar. Que demanen que el pròxim cotxe sigui elèctric. O que posen en dubte que se’n necessiti cap. Que exigeixen separar bé la brossa. Que s’enfaden per la més mínima expressió de masclisme.

És evident que encara han de créixer, guanyar experiències, informació i capacitat discursiva. Potser són una mica primaris, però precisament per això tenen més raó. Els adults pensem que bonic que seria tot això si fos possible! Però en realitat el que fem és ajornar un canvi possible. Crec que ara ja no n’hi ha prou amb escoltar-los. Hauríem de començar a fer-los cas.