Informació i credibilitat. Trobar l'equilibri
De manera habitual es fan debats en relació a les normes amb què estem educant a les criatures. Donem a la canalla molta informació sobre la conveniència de les normes que els proposem, explicacions molt correctes que sovint donem amb massa detalls i amb massa contundència. És clar que els volem convèncer per garantir el seu compliment i els diem: “Les normes només tenen lògica si es compleixen”.
Normes? En posem moltes i defensem contínuament les repercussions que se’n deriven: per a la salut, per a la circulació, per a la convivència. En fi, normes que són necessàries perquè no vivim aïllats i perquè cal trobar la manera que hi hagi benestar on es desenvolupen les activitats familiars, escolars o socials.
Amb aquest petit preàmbul no pretenc parlar d’unes o altres normes sinó del fet curiós que, malgrat que tothom en parla de manera força general, el fet és que massa sovint no es compleixen. Potser per això cal que ens centrem en com afavorir el seu compliment i, sobretot, en com tenim més convenciment de la seva necessitat. Poso un exemple: comentaris i queixes en relació als patinets, bicicletes i altres dispositius, siguin elèctrics o no, que envaeixen les voreres i, sobretot, els carrers sense trànsit. El risc és clar, no sols per a la persona que els condueix sinó, sobretot, per a les criatures, les persones grans i, en definitiva, per a tots els vianants. De comentaris i informació n’hi ha, però el compliment és nul. Hi ha accidents i no es posen sobre la taula les repercussions, només lamentacions i crítiques. No hi ha accions institucionals o de qui correspongui prou clares perquè es puguin fer complir les normes i, sobretot, prevenir que hi hagi més situacions que ja es poden preveure.
Així doncs, per què anem fixant normes, en parlem i creem alarmes però continuen sense complir-se? ¿Ens hem plantejat que quan no complim les normes perdem credibilitat? ¿Que no fent-ho eduquem la mainada perquè siguin incrèduls? ¿No ens adonem de la influència a curt, mitjà i llarg termini de no fer-ho? On és el lideratge adult que va parlant, que va informant, que va alarmant, però que no fa possible que sigui creïble el que es planteja i es proposa? Cal fer una anàlisi amb més profunditat, és cert, però és clar que el que no té sentit és que només es reforci la creença que les normes són paraules que no serveixen per a res.
