21/11/2020

Escoltem, escoltem i escoltem

2 min

Quan era adolescent m’agradaven molt les persones adultes que em dedicaven atenció i s’interessaven pel que pensava, pel que feia, pel que sabia o pel que desitjava. He de reconèixer que em feia sentir molt bé que em preguntessin el meu parer o que simplement volguessin saber coses de mi. El seu interès i curiositat no només em deien que els importava. També em donaven a entendre que la meva veu comptava, que tenia alguna cosa a dir-hi i a aportar al món adult. Això em suposava un gran estímul. D’alguna manera, em feien sentir gran i m’impulsaven a fer-me’n.

Aquest interès i reconeixement adult és essencial per als nois i noies i, en canvi, sovint els escoltem poc -o no prou-. És cert que parlem molt sobre els adolescents però, en canvi, parlem molt poc amb ells. I quan ho fem, ens mou més l’afany d’ensenyar-los coses que no pas deixar que ens n’ensenyin. En algunes qüestions que dominen més que nosaltres, com ara les tecnologies, a vegades sí que els demanem ajut i els fem cas. Però en els grans temes de la vida no gaire. Sovint pensem que els entesos som nosaltres i que ells, què deuen saber-ne! I ens equivoquem de totes totes. Perquè només som aptes de debò per ensenyar si abans estem sempre disposats a aprendre. Només serem bons mestres si sabem ser bons alumnes, a vegades també dels nostres fills o alumnes.

Va dir el filòsof i acadèmic francès Michel Serres que “abans d’ensenyar qualsevol cosa, a qui sigui, almenys és necessari conèixer-lo: qui entra avui a l’escola, a l’institut, a la universitat?” Qui viu amb nosaltres a casa?, podem afegir-hi. Què pensa, què sent, com es veu a ell mateix, com ens veu a nosaltres, com veu la nostra família, l’escola, l’institut, la vida, l’educació, el món, el temps actual, la pandèmia...? Què li agradaria canviar? Què pensa que convé millorar? Què creu que pot aportar? ¿Volem orientar-los sobre l’amor, la felicitat, l’amistat, la sexualitat, els estudis, el futur, els valors, els sentiments, les crisis, les adversitats, les pèrdues...? Primer de tot, interessem-nos per què en pensen, per com ho veuen i com ho viuen.

En temes vitals que els afecten i ens afecten, preguntem-los i escoltem-los. Si ens hi interessem de debò i prenem en consideració el que ens diuen, serà més fàcil que ens escoltin i ens prenguin en consideració a nosaltres.

stats