FAMÍLIES... PARLEM-NE

Confiança

La paraula cura, sortosament, té un lloc cada cop més visible en el discurs social i per fi es valora el fet que tenir cura va més enllà de la cura física que es rep quan hi ha un problema de salut que s’ha de curar. Tenir cura implica una actitud de consideració de qui té cura cap a totes les persones, fet que afavoreix deixar d’estar al centre del món i ser el protagonista per passar a afavorir el benestar d’altres persones. Les actituds que fan possible les relacions que promouen la cura es construeixen d’acord amb la interdependència, que és beneficiosa per a tothom. No és, doncs, que em cuidin, sinó que ens cuidem.

En el camp educatiu i social afavoreix deixar l’egocentrisme, propi de la infància, per arribar a l’al·locentrisme que comporta la maduresa social. És, doncs, un aprenentatge que es transmet amb les vivències i experiències i es reforça de manera verbal, esclar, però només amb frases breus, petites explicacions i no grans discursos.

Si tenim en compte aquesta reflexió, ¿què pensem quan diem que avui dia la canalla -i especialment els adolescents- són exigents, egoistes, impacients? ¿Com prenem decisions en el moment d’actuar per tenir-ne cura? ¿Potser creiem que ens hem d’anticipar a totes les seves necessitats? Sovint ens esforcem per no fer propostes que els puguin frustrar i per canviar moltes actituds deixant de banda paraules en altres temps tan populars com ara espavilar-se, assumir conseqüències, responsabilitzar-se. I aquest canvi de mirada no afavoreix la comprensió que cal adaptar-se al món i que no és el món el que s’ha d’adaptar a cada persona.

Tenir cura és confiar, no ocupar el lloc de l’altre, potenciar les seves possibilitats perquè pugui fer un aprenentatge vinculat amb les pròpies necessitats i poder tenir cura dels altres. De la mateixa manera que en el camp mèdic tenir cura no és donar més medicació, no és donar antibiòtic al primer esternut, sinó afavorir que el propi organisme augmenti les defenses i els anticossos i pugui resoldre algunes de les dificultats que se li presentin. Però, ¿per què ho veiem tan clar en el camp mèdic i no en l’educatiu? Hem d’ensenyar a la canalla a tenir cura d’altres persones, del medi ambient... I que entenguin que ho han de fer sense exigir, sempre, la resposta d’altres persones i institucions.