Polítics i joves mentiders

Fa uns dies, Jaume Barberà, en una entrevista a Catalunya Ràdio, resumia la gestió dels polítics d’ara en una paraula: mentida. Segons el periodista, els polítics, des de fa un cert temps, només diuen mentides. Quan prometen que faran tal o tal altra cosa, expressen il·lusions per connectar amb la gent que les comparteix, però ja saben que no faran el que han dit. Per tant, diuen mentides. Segons el periodista, de la pandèmia de la mentida no se n’escapa ningú. Ni Trump, ni Puigdemont, ni Sánchez ni Iglesias. Entenc la indignació del periodista, però no comparteixo en absolut la idea. Hi ha molts polítics que no duen a terme el que han promès perquè els fets, de vegades imprevisibles, ho fan impossible. Em sembla perillós anar escampant la idea que els polítics no fan més que mentir. I els periodistes, deia Barberà, s’hi apunten.

En Barberà m’ha fet pensar en la importància d’educar els nostres fills a destriar veritats i mentides. I a descobrir el caràcter relatiu dels conceptes. És cert que aprenen coses molt més indiscutibles que d’altres. Les matemàtiques i els idiomes no contenen mentides, són el que són. Les ciències, en general, n’arrosseguen menys que la història o la sociologia. En comparació, el periodisme, i encara més la comunicació a la xarxa, és molt més mentider. ¿Hi ha cap mètode per destriar veritats i mentides? I tant! Anar a les fonts. Hi ha gent que s’empassa qualsevol disbarat. N’hi ha d’altres, en canvi, que comproven l’origen de la informació i en busquen més. És fàcil d’ensenyar i practicar.

I quan ens enganyen els nostres fills? Quan un polític diu mentides és perquè no té cap problema per pescar vots entre els ignorants. I si els nostres fills juguen amb la nostra ignorància, és que hem fet alguna cosa malament. Hem deixat de compartir els problemes i de comunicar-nos. I en som, en bona part, culpables. Les mentides dels adolescents, com les dels polítics, serveixen per evitar que anem més enllà i connectem amb els problemes reals. Mentint, un polític oculta la seva ambició de poder i la seva incompetència. Mentint, un jove pot ocultar una anorèxia, un maltractament, una drogoaddicció o una depressió. Els pares, com ells, també hem d’aprendre a ser bons detectors de mentides, que solen ser la porta d’una realitat que no volen que coneguem. I ara disculpeu que compari polítics i adolescents. Tot per culpa d’en Barberà.