"Ils mistris tinin miltis viquincis!"
Aquest curs ha estat molt especial per a mi, perquè he tornat a fer de professor. Una substitució des de desembre fins ara, a l'Escola Arrels de Barcelona. Una escola familiar, una petita gran escola que va acollir un professor veteranovell que tornava a les aules amb una experiència de divuit anys, sí, però també amb una pausa docent… de catorze anys!
Aquests mesos he donat molt i també he rebut molt. He rebut, per exemple, material i inspiració per a aquests articles quinzenals. No sempre tinc coses a dir… però aquest curs sí que en tenia unes quantes! Des del gener he dit coses sobre el fred que vam passar a l'hivern, sobre els mestres jardiners i pagesos i els mestres referents, sobre els valors estereotipats, sobre el silenci i l'humor a classe, sobre els debats inesperats fora del currículum prescriptiu, sobre el porno i el vocabulari dels adolescents, i sobre com ha estat de llarg i cansat, aquest curs.
També he après molt, moltíssim, dels companys de claustre: una directora compromesa, un cap d'estudis ferm, amable i treballador, tutores que coneixen i estimen tots els alumnes (sí, també aquell i aquella), professores i professors generosos, disposats, atents, abocats a les seves assignatures i, sobretot, als seus alumnes, presencialment o –ai!– en línia.
I els meus alumnes (sí, ja són una mica meus per sempre!), també grans mestres. Com aquella que, en una classe meva online durant un confinament parcial, va escriure al xat: "Tinc por d'anar al lavabo i que quan torni el Juanjo hagi posat un altre esquema a la pissarra!" O el que, en una sortida de final de curs, quan els van proposar una activitat cronometrada, va recordar un tòpic de la literatura i va exclamar: "Vinga, que tempus fugit!" O les que es van tatuar (amb boli!) l'anàlisi sintàctica d'un sintagma predicatiu a la cuixa. O la que, després de repartir jo uns Chupa-Chups de premi en un concurs d'enigmes es va acostar per dir-me: "Quin puntàs, Juanjo". Estimats alumnes, us trobaré a faltar! (Sí, també aquell i aquella!)
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: ha estat un curs intens, llarg, difícil, i ens cal descansar a tots plegats. No, els mestres no tenen tantes vacances, però, escolteu, si en tenen… és perquè les mereixen!
