Tot amb Google
La pandèmia ha accelerat en el món escolar l’ús de les noves tecnologies. Fa molts anys que professors i alumnes treballem amb ordinadors i amb correu electrònic corporatiu, i en la majoria de casos quan comencen primer d’ESO tothom està habituat a treballar amb un ordinador. Qui més qui menys ha fet powerpoints que després ha exposat projectats a la pissarra davant dels companys, o ha imprès un treball fet en Word. En paral·lel als programes informàtics hegemònics, sempre hi ha hagut l’opció del programari lliure.
La majoria de centres escolars disposen actualment del seu espai web més o menys actualitzat. Aquestes pàgines són un punt de contacte i d’informació entre el centre i les famílies. També ens permeten als docents feines com les de passar llista o deixar constància de qualsevol conflicte o succés destacat que arriba telemàticament a casa. Sense oblidar-nos dels llibres físics i clàssics, que tenen l’avantatge que són més resistents que qualsevol pantalla fràgil; els alternem amb llibres digitals i la creació de moodles propis.
Des de fa anys existeixen formacions per aprendre a confeccionar aquests espais dominats pel docent, on l’alumne pot consultar sempre que vulgui la planificació del curs, la teoria i les tasques. No soc pas una persona que abraci teories de conspiracions ni espionatges globals, però des de fa un parell de cursos, i sobretot ara en la situació de semiconfinament dels batxillerats, crec que hem abraçat incondicionalment el que ens ofereix Google. Fa mesos que ens reunim a través de l’opció del Meet, àgil i fàcil de fer servir per veure’ns les cares des de casa. També fem així les classes telemàtiques i sincròniques. Els nostres correus es vehiculen a través del Gmail. Això ens permet compartir documents amb l’opció del Drive entre direcció, professors, alumnes i famílies. I molts hem decidit penjar feines i material al Classroom. Google ens dona eines molt interessants, fàcils d’utilitzar i gratuïtes.
No puc afirmar si la resta de centres catalans utilitzen aquests serveis tant com el meu entorn pròxim. La pregunta és si aquesta gratuïtat es cobra d’alguna manera que nosaltres desconeixem. Estic segur que sí, com segur que tot el contingut i comunicació que generem molts de nosaltres, en certa manera, són d’aquesta empresa. El possible interès que hi pugui tenir simplement m’inquieta.
