La feminista imperfecta
Ara ja sé que soc una feminista imperfecta. I la culpa la té un ratolí que va tenir el caprici d’instal·lar-se a la cuina de casa. Una nit vaig entrar a la cuina i el ratolí la va creuar a la velocitat d’un digne descendent de Speedy Gonzales per anar a amagar-se rere la nevera. I jo, com a digna descendent de... en fi, vaig fer un salt atlètic, gràcil i dins de tot prou digne per enfilar-me sobre un tamboret. Dic digne perquè no vaig ni cridar. L’experiència d’observar les rates que hi havia al solar del costat de casa m’ha endurit i ara un ratolí ja no em sembla tan terrible. Tot i que m’ho sembla. Però prou com per fugir de la cuina, tancar la porta i enviar un missatge al grup familiar per avisar del nostre nou inquilí.
El menor d’edat a càrrec (MEC) número 3 i el major d’edat a càrrec (MEC) número 2 ja dormien i no van llegir el missatge fins l’endemà. De fet, era un missatge directament patriarcal: "Poseu vosaltres un parell de trampes, sispli, sispli, sispli, sispli". El MEC número 2 va dir que ell no tenia temps i el MEC número 3, caguntot, tampoc. I jo, l'endemà al matí, que entre altres coses tampoc tenia temps de comprar trampes i posar-les, vaig fugir de casa. I a mig matí vaig tornar a escriure al MEC número 3, perquè sabia que tornava d’hora a dinar: "Compra trampes i posa-les, sispli, sispli, sispli, sispli".
El MEC número 3 va demostrar ser bon fill de feminista i no va tenir cap problema a mostrar una masculinitat fràgil, i sense cap tipus de vergonya va declarar que ni parlar-ne, que li feia molt de fàstic. Vaig estar a punt d’escriure-li: "Noooo, tu no poooots", però me’n vaig estar. Després d’uns quants estira-i-arronses, va resultar que a casa hi havia un parell de trampes d’altres vegades, i, finalment, amb l’ajuda del seu germà, les van posar.
I una nit el ratolí va passar a millor vida. I de nou, vaig escriure un missatge de poca dignitat feminista: "Llenceu el ratolí a la brossa i llenceu-la, sispli x 3.000». El MEC número 3 va dir que sí, però, amb una astúcia que l’honora, va passar de tot. I el MEC número 2 va fer-se l’orni fins que vaig oferir-li deu euros i tot va ser oli en un llum. El ratolí va desaparèixer de les nostres vides i el meu feminisme sap que el preu per ser imperfecta és molt baratet.
