Explicar la guerra a les criatures

Aquests dies moltes mares, pares i també educadors tenim el repte d'explicar què és la guerra als infants. Els hem de donar les eines per entendre el món que els envolta però al mateix temps és difícil exposar-los a una realitat tan dura, especialment quan són molt petits. La ficció ens pot ajudar en aquest propòsit, i és per això que avui us vull recomanar una petita producció d'HBO Max que es titula The number on great grandpa's arm. Es tracta d'una conversa entre l'Elliott, un nen de 10 anys, i el seu besavi, en Jack, que és un supervivent del camp de concentració d'Auschwitz. El nen li fa les preguntes pròpies de la seva edat i el besavi les respon de manera que acaba explicant la història de la família i la pròpia. Les paraules del besavi estan il·lustrades amb seqüències d'animació que posen imatges a l'horror que explica i que estan fetes amb un estil singular, basat en dibuixos fets a mà en moviment que disminueixen la duresa de la separació dels pares, el viatge en tren cap al camp de concentració i les dificultats del temps que va viure fins que va recuperar la llibertat. El tema està tractat amb molta sensibilitat i tendresa.

L'Elliott no només parla amb el seu besavi, sinó que de tant en tant s'adreça directament a l'audiència i hi parla com si fossin nens com ell, cosa que fa que connecti molt amb la canalla. Els explica l'estima que tenen a la família pel besavi, què fa quan el va a veure i com la guerra ha fet que sigui algú amb uns valors que el nen considera admirables. La producció funciona també com la història d'un besnet que connecta i s'apropa al besavi d'una manera com no ho havia fet mai, simplement parant l'orella i escoltant la seva història. Mentre se us humitegen els ulls, al final de la seva explicació l'Elliott regala a les criatures una reflexió final: ha après que és important escoltar el testimoni de persones com el seu besavi perquè és una generació que aviat no ens podrà explicar la seva història. Es convida així la canalla a preguntar a casa. A besavis i besàvies, a àvies i avis, sobre el seu passat, sobre els seus records sobre la guerra. Fer la connexió amb la història familiar pròpia és segurament la millor manera d'explicar-los la guerra de la qual ara senten tant a parlar però que no deixen de percebre com a llunyana. Fem-la propera.