L’esvàstica silenciosa
Al meu institut van anar apareixent, com qui no vol la cosa, esvàstiques dibuixades amb bolígraf i retolador en diferents espais del centre. Taules, parets, poemes de Sant Jordi que encara estaven penjats, els extintors del passadís... En poques setmanes van anar guanyant terreny silenciosament fins que uns quants professors van adonar-se que no era un fet puntual, sinó premeditat i en expansió. A través del correu electrònic vam compartir aquesta preocupació. No sabíem quin o quins alumnes les dibuixaven però era evident que havíem d’intervenir-hi d’alguna manera. Una de les professores de socials va proposar que féssim un petit experiment per analitzar com reaccionarien els alumnes.
La proposta ha consistit en dissenyar uns cartells on apareixia fotografiada l’esvàstica dels alumnes en una meitat, i en l’altra hi vèiem una fotografia de l’holocaust nazi. Eren fotografies molt explícites dels morts amuntegats, o dels camps de treball o dels presoners alçant el braç. Unes frases, que funcionaven a manera de reflexió, reblaven el clau. "Quan dibuixeu una esvàstica esteu defensant aquestes accions. Que us quedi clar. Penseu-vos-ho bé abans de fer-les perquè aquí volem viure en convivència i respecte". No cal dir que en aquest institut hi estudien alumnes de diferents ètnies i nacionalitats, de diferents religions i orientacions sexuals.
La veritat és que les fotografies, penjades a les escales dels passadissos d’ESO han causat un gran impacte. Com a acte impulsiu i rebel han aparegut més esvàstiques dibuixades, i ja ens ho esperàvem, en certa manera. Els responsables se senten interpel·lats i contraataquen, però això els deixa exposats i, sortosament, més sols. Casualment hi ha alumnes que expressen obertament i sense vergonya postures nazis. Però després de les fotografies de l’horror de l’Holocaust el que segueix defensant aquests símbols ja actua en conseqüència. Sé que molts ho han fet per ignorància i perquè malauradament se’ls ha venut una visió blanquejada de tot plegat.
Si el que s’ha penjat a la paret fa que algun dels alumnes s’ho repensin, benvingut sigui. És difícil, sobretot si lliga amb el tarannà familiar, però el que segur que serà molt positiu és per a la resta, la majoria, perquè vegin la cara de les barbaritats inhumanes. Ens cal molta pedagogia i guanyar el discurs dels símbols. Almenys que la ignorància no els faci còmplices.
