¿Heu sentit allò de “Ensenyem a obeir en lloc d’ensenyar a pensar”? No hi estic d’acord. Quan fas ràfting, un grup molt heterogeni es transforma en un eficaç equip... obeint les indicacions del monitor! Indicacions que no sempre semblen lògiques, però que tenen una raó de ser. En els moments més frenètics, a ningú se li acudiria dir: “Doncs si no m’ho expliques, no remo!” I, certament, ningú creuria que l’insurrecte en qüestió és un gran pensador!
Un estiu vam fer una excursió pel Parrisal, al Matarranya. Al llarg del recorregut molts cartells recorden que l’aigua que baixa pel rierol és captada per al consum humà i que, per tant, el bany hi està prohibit. Doncs bé, en un dels tolls un grup de persones adultes es banyaven amb tota la calma i premeditació. No vaig dir-los res: em vaig voler estalviar rèpliques com ara “Per uns que ho facin no passa res” o “És una tonteria: igualment després depuren l’aigua”. És a dir, “A mi la norma no se m’aplica”, i, si resulta que sí que se m’aplica, doncs “La norma és absurda”.
Triomfen arreu restaurants i hotels “sense nens”. Hi ha qui ho troba intolerable. Jo ho entenc: és fruit de l’acumulació de situacions desagradables provocades per nens que no fan coses pròpies de nens, sinó que no tenen cap mena de consideració pels altres, i els seus pares han desenvolupat una sordesa selectiva o han desterrat la vergonya, i en lloc de renunciar a aquella activitat i retirar-se amb la seva criatura, prefereixen quedar-se i no deixar que ni els altres ni ells puguin gaudir de la pel·lícula, l’àpat, la xerrada o el paisatge.
L’obediència es fonamenta en la confiança. Per això és tan lamentable quan algú en una posició de poder se n’aprofita per ser arbitrari, humiliar, enriquir-se, o posar els altres en perill. Llavors està justificada la desobediència. La història és plena d’actuacions de persones senzilles, humils, obedients, que quan cal s’oposen a la injustícia (per “legal” que sigui) amb fermesa i convicció, posant en risc la seva vida... i de vegades perdent-la. Per poder ser desobedients en grans temes cal ser obedient en molts petits temes quotidians.
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: a l’estiu, respecteu. Perquè ser obedient no està gens malament. Perquè massa sovint el contrari d’obeir no és pensar. És, ras i curt, ser mal educat.
