NO SEMPRE TINC COSES A DIR

A l'estiu, de colònies i campaments!

Fa unes setmanes el “petit” de casa va rebre el seu carnet de monitor, i em vaig adonar que els quatre de la família hem anat de campaments, colònies i rutes i hem estat o som monitors, i això és motiu d’orgull i felicitat!

El meu primer torn de colònies va ser Els Vents. Jo era del grup Garbí. Recordo que en un dels Bons Dies ens van explicar la història del nen-cargol: un nen que tenia, en lloc de cap, una closca de cargol. Un nen egoista, que no compartia, i ens va impactar tant que aquells dies ens anàvem dient: “Ara has estat un nen-cargol!” El segon torn va ser Hollywood. Vam lluitar contra Napoleó (sí, vam guanyar) i vam veure Tarzan saltar de la Cascada Gran (sí, hi havia prou aigua -neta!- al riu) i bé, sí, també vaig ocupar el poc lluït paper de cavall de quàdriga a Ben-Hur (no, ni tan sols de la quàdriga guanyadora!). Però em va correspondre l’honor de ser Romeu en un gran joc de dos dies sobre Romeu i Julieta i -això sí que va ser la bomba- la meva monitora em va demanar que escrivís el guió d’un sketch sobre Sherlock Holmes per a la vetllada de la nit.

De tot això fa tant temps que als focs de camp encara podíem fer foc! Però ho recordo perquè les colònies i els campaments són activitats extraordinàries: aprens a rentar-te la roba i a muntar una tenda de campanya, i vius nits de pets, llufes i riures, o de converses inacabables i riures, i descobreixes el meravellós gust de l’aigua compartida, i bats rècords de restrenyiment, i cantes cançons d’ahir, d’avui i de sempre, i fas excursions que, no importa la distància real, sempre són llarguíííííssimes, i fas cabanes amb entrades secretes, i explores, i et piquen les ortigues (no, tocar-les sense respirar no funciona), i arribes a orientar-te amb un mapa, i entens que les feines de netejar, parar taula… són serveis a la casa i al grup, no “coses de nenes”!

Per això, deixeu-me que, gran com soc (o vell, si voleu), em miri amb una certa prevenció aquestes colònies tan “tècniques” de robòtica, anglès, programació… Perquè les colònies i els campaments no són una “inversió de futur”: són vida, són passar-s’ho bé, i fer amics, i viure el compromís, i l’alegria, són joia i convivència, són felicitat. No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: a l’estiu, de colònies i campaments! Perquè seran feliços com a petits que són… i es faran grans!