L’EXPLORADOR REPRIMIT

El problema són els mòbils

Entre les notícies de la setmana passada, en vaig veure una que donava compte de l’inici d’una iniciativa legislativa popular perquè es prohibeixi el mòbil a les escoles. Un dels seus principals promotors, professional de l’educació, va explicar als mitjans de comunicació la llarga llista de problemes que genera el fet que els adolescents portin mòbil i l’entrin a l’escola. Com a argument final, va dir: “Abans es barallaven al pati i ara s’insulten pel mòbil”.

Més enllà de la reflexió en profunditat (que ja faig en altres textos i que en la iniciativa legislativa no hi és), em va tornar a xocar la terrorífica desconnexió interpretativa que sovint tenim els adults i una part de l’escola sobre la realitat digital, l’educació i els adolescents. Només dos detalls. El primer, que continuem en la lògica de la separació entre el que passa dins i fora de l’escola. El segon, que pensem que la convivència encara es produeix en la dimensió presencial. Els adolescents alumnes fa temps que estan instal·lats en la dimensió virtual. Aquesta dimensió es caracteritza per no tenir ni temps ni espai i és tan real com la dimensió presencial. La immensa majoria dels fets en què cada dia està immers l’alumnat a l’escola s’han iniciat digitalment en horaris i llocs que no eren els escolars. Malgrat tot, conformen una dimensió educativa que no quedarà més remei que continuar a l’aula. Això val per a la convivència, la dinàmica de grups, la motivació per suportar les equacions i el clima dels aprenentatges. L’horari i el lloc físic on viuen i actuen virtualment (casa, carrer, pati) no té cap valor.

Si pensem seriosament en la convivència, potser ja és hora de tornar a considerar com es construeix i com podem incidir també en les seves versions digitals. Qualsevol grup classe és una realitat de relacions dinàmiques on juga un gran paper l’ obrir o tancar en les seves xarxes. No podem oblidar que potser el que han fet abans d’entrar a l’institut ha estat penjar una foto o escriure un comentari no sempre positiu. Donem prioritat a determinades pràctiques d’assetjament a la xarxa mentre no hem parat atenció al que escriuen del que és diferent, com parlen de noies i nois, les maneres de pensar, relacionar-se o resoldre els conflictes amb què s’identifiquen. Esclar, el problema és que, físicament, el mòbil entri a l’escola... quan ja hi és virtualment.