02/06/2018

Frases curtes. I punt

2 min

El meu amic Benet diu que, quan s’acaba el curs, podem arribar a pensar que els alumnes han après moltes coses, quan en realitat n’han après ben poques, Ara resulta que es penedeix d’haver fet un curs convencional, D’ensenyar el que diuen que toca, De fer gairebé totes les lliçons del llibre de text, Em diu, empipat amb ell mateix, que els seus alumnes han après a analitzar sintàcticament les oracions subordinades però són incapaços de puntuar bé un text, Hi ha un problema de temps, aprendre a puntuar exigeix molta pràctica, Encara que no ho sembli, és més fàcil ensenyar a fer anàlisi sintàctica que a posar bé les comes, De què serveix que sàpiguen si una subordinada és adversativa o adjectiva si no saben posar els punts i les comes amb una certa correcció? Li dono tota la raó, i ens emboliquem en una conversa sobre el tema, És cert que els nostres alumnes, quan escriuen, tendeixen a anar separant les frases amb comes encara que es tracti d’oracions absolutament independents, Només de tant en tant posen un punt, una mica a la babalà, Aleshores miren cap al sostre, pensen què escriuran a continuació, i continuen posant comes a dojo, De què ha servit tanta subordinada i tants esforços per entendre com s’organitza la llengua si després els textos que redacten són com un riu desbordat que inunda tot el full, un seguit d’idees desendreçades enfilades les unes darrere les altres, com un collar d’on pengen perles i salsitxes, brillants i closques de petxina? En Benet em demana que dediqui aquest article a la reivindicació del punt, Les famílies, em diu, haurien de vigilar l’excés de comes, Hem de tornar a la reivindicació, tan noucentista, de la frase curta, L’escriptura de les llengües romàniques podria prescindir perfectament dels accents i de les hacs -l’italià gairebé ho ha fet-, però no pot prescindir dels punts, I no és que un text sense punts no es pugui llegir bé, És molt pitjor que això, un alumne que no sap posar punts és un alumne que no ha descobert encara que la llengua escrita ha de ser més precisa i endreçada que la parlada, perquè no compta ni amb les pauses ni amb l’entonació, Aquest alumne sap escriure els sons i les paraules, però no sap escriure textos, En Benet i jo ens conjurem, L’any que ve dedicarem moltes més hores als punts i a les comes, En demanem disculpes, I punt,

stats