LA SETENA HORA

La lliçó dels dos ulls

Hem hagut de renovar el carnet de conduir; per tant, de fer una més que lleugera revisió mèdica. Ens han posat davant d’una pantalla il·luminada amb lletres que calia desxifrar, ara amb un ull, ara amb l’altre. Són els nostres ulls, des de sempre que estan junts i, tot i això, no manifesten la mateixa competència a l’hora de resoldre l’exercici. El que sembla més feble, perquè sovint es posa més vermell, perquè se’l veu més fatigat, és, curiosament, el que se’n surt més bé. L’altre, el que no llagrimeja, el que es limita a fer el que toca, és, segons ens diu la metge, el que treballa menys. Ni els dos ulls de la cara fan un grup homogeni! Cadascun va a la seva quan ha de deixar constància de les coses que li passen pel davant. Hem entès que un és més agosarat, mentre que l’altre se’n refia de l’anar fent. Però així són les coses de la vida. Tot jo porta el seu no-jo incorporat, de manera que ens debatem entre la rebel·lió i la resignació. Podem reinterpretar sempre allò que veiem o podem aferrar la nostra mentalitat a una roca, amb el desig que el pas del temps l’alteri com menys millor.

Sortim de la revisió i anem cap a casa amb el nou carnet a la butxaca. Hem pogut constatar la nostra divergència ocular. Per això mentre caminem ens ve a la memòria el déu a qui dediquem el mes de gener, Janus. Ell també té una doble mirada, però ben diferent de la nostra. Se’l representa sempre amb dues cares, una que mira endavant i una que mira enrere. D’això en diem ara tenir una mirada holística. És a dir, una mirada que no se centra en les parts, sinó en el sistema que formen aquestes parts.

Quan arribem a casa fem una petita assemblea amb els nostres ulls. Els reclamem que es posin d’acord. Al que tendeix a voler donar més del que pot li exigim que mesuri les forces i a l’altre li deixem ben clar que a partir d’ara ha de col·laborar en la resolució de les feines. El referent que citem és Janus, aquest déu amb dues cares i unes claus a la mà que serveixen per obrir les portes dels mesos de l’any.

Al pròxim claustre, o a la propera reunió que ens toqui, potser gosarem recordar que la nostra feina reclama una mirada holística i potser explicarem la lliçó que hem après avui, la dels dos ulls.