En el seu llibre sobre el cervell adolescent, Daniel Siegel parla de set temps imprescindibles per a un funcionament cerebral òptim: temps interior, de son, de concentració, d’inactivitat, de joc, d’exercici físic i de connexió amb els altres. Practicats de manera regular afavoreixen la salut de cos i ment i que el cervell continuï creixent de manera integradora al llarg de la vida. Pot ser un bon exercici preguntar-nos quant de temps dediquem a cadascun, tant nosaltres com els nostres fills i alumnes. Quins tenim prou en compte i quins no.
Si bé hi ha diferències depenent de cada persona i grup d’edat, hi ha alguns temps que en surten més malparats que d’altres. El de joc és un temps que molts adults obliden i que estem reduint cada cop més en les criatures. El de concentració, que consisteix a dedicar una atenció plena a una sola cosa, esdevé cada cop més difícil, exposats com estem a inputs externs constants i simultanis a través de les pantalles. El de connexió amb els altres està fortament condicionat per les xarxes i tendeix a excessos, mentre que el d’exercici físic i el de son no arriben als mínims en molts casos. Però si hi ha dos temps que s’emporten la palma per defecte són el d’inactivitat i el temps interior.
El temps d’inactivitat és diferent del de son i suposa dedicar una mica de temps diari exclusivament a descansar i a relaxar-nos, a badar i a deixar volar la imaginació. A algunes persones els costa respectar-lo, fins i tot els caps de setmana o quan tenen vacances. Però el menys habitual de tots és el temps interior. En part perquè requereix actituds de silenci, quietud o introspecció, molt poc comunes en el món actual. I en part pel desconeixement dels efectes positius científicament provats que comporta, com ara exercitar la percepció, la consciència, la presència i l’empatia, potenciar les nostres capacitats i desenvolupar la integració de la vida a dins nostre.
Tenir cura de la interioritat, de les sensacions, imatges, sentiments i pensaments del nostre món intern fa créixer les fibres prefrontals del cervell i millora la salut de les cèl·lules i del sistema immunològic. Això el converteix en un factor essencial de salut i en un temps indispensable que convé incorporar als nostres temps i als d’infants i adolescents.
