13/07/2021

Efebifòbia

2 min

Efebifòbia: por irracional i rebuig als joves i adolescents. 

“Són uns dropos”, “No respecten res”, “És que no pensen”, “No s’esforcen per res”, “Tot els hi han donat fet”, “Es nota que no han passat una guerra”, “Si haguessis passat gana, com jo, t’ho menjaries”, “Van vestits que semblen uns pidolaires”, “Quins cabells que portes!”, “No estudien gens, no saben res”, “Jo, a la teva edat, m’aixecava cada dia a les cinc per treballar”, “Abans sí que hi havia disciplina”, “Jo al meu pare no li contestava així”, “Estaríem apanyats si aquests governessin el país algun dia”, “No tenen el que cal tenir”, “Només saben protestar i demanar diners”, “Volen ser molt independents i després, davant qualsevol dificultat, mama, mama!”, “Els han criat entre cotó fluix”, “I d’aquest soroll en diuen música?”, “No donen valor a les coses, perquè mai s’han hagut d’esforçar”.

Aquests comentaris ja els sentia, encara nen, referits als que eren deu o quinze anys més grans que jo, ara tots jubilats si és que encara viuen. Més tard ho van dir de mi i dels de la meva generació, i recordo que els capellans, a escola, per consolar-nos en la nostra tribulació i donar-nos una mica de perspectiva, ens van donar alguns fragments on grans filòsofs grecs i romans ja deixaven com un drap brut els joves del seu temps. Al segle XVI, a l’Heptameron, la reina Margarida de Navarra parla de “la corruption depravée de la jeunesse du temps present”. 

I ara em sorprenc de veure alguns que podrien gairebé ser els meus fills desfermant les seves ires sobre uns joves que quasi podrien ser els meus nets. Els joves, que tenen la culpa de tot, perquè són irresponsables, perquè no guarden la distància social, perquè van a “l’oci nocturn” (molt més contagiós, ja se sap, que l’oci diürn). No és que el nostre govern hagi continuat desescalant i “salvant l’estiu” mentre els britànics feien marxa enrere, el que passa és que aquí tenim massa adolescents, o de pitjor qualitat. “Niñatos”, llegeixo en un altre diari, fills de pares “hiperprotectors” que van autoritzar el viatge (¿i els que el van prohibir no són protectors?). Menors que van tenir l’absurda idea de trucar als pares quan tenien un problema; pares que van tenir la cara dura d’ajudar els seus fills davant un abús d’autoritat, jutges que els donen la raó... la fi del món!