El 20-N en versió digital

Dimarts vinent, 20 de novembre, farà 29 anys de l’aprovació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants. Un compromís col·lectiu encara molt fràgil, ple d’incompliments que, a més, una societat acceleradament canviant va deixant parcialment obsolet. Una part d’aquesta obsolescència (més enllà de les greus vulneracions que en diferents indrets en fem cada dia) està relacionada amb la versió digital dels drets d’infants i adolescents. Quan els estats es comprometien a fer efectius, reals, els seus drets, reconeixien que havien de crear les condicions perquè tinguessin infància, perquè poguessin formar part de societats com ara la de la informació. En paraules d’avui, es comprometien a no condemnar-los a ser analògics i a no ser devorats per la digitalitat o la virtualitat adultes. Es comprometien a assegurar que els seus drets a crear, expressar-se, opinar, relacionar-se i ser tinguessin la versió adequada en cada moment.

Avui ja sabem que informació, saber i coneixement estan digitalitzats i són potencialment accessibles. També sabem que els processos de construcció de les identitats, especialment en l’adolescència, tenen com a gran característica que poden ser editables, construïts activament en diferents dimensions. Igualment, ja no parlem de relacions humanes, relacions socials en la infància i l’adolescència, sense descriure l’univers de les xarxes. Quins drets hem de garantir en aquests contextos? Alguns són elementals: connexions. Garantir els recursos que permeten tenir infàncies connectades, sense impactes derivats de les desigualtats. Després ve facilitar ponts: una educació que estimuli el desig i la necessitat d’accedir al coneixement digitalitzat. Però serveix de ben poc l’accés si no hem fet possible que dominin la capacitat de pensar críticament, de poder rebutjar, canviar i integrar informacions contradictòries i sovint malintencionades. Garantir el no adoctrinament.

No cal dedicar-se a protegir-los sinó evitar ficar-nos com a adults destructors en el seu univers digital. Per exemple, impedir que el mercat colonitzi també la seva dimensió de subjectes entre pantalles. Cal treballar perquè les seves xarxes no siguin una suma d’individus connectats sinó una comunitat de persones interdependents. I, finalment, recordar que som adults que eduquen i acompanyen, també digitalment.