I d’això en diuen “nutrició”
Un titular em crida l’atenció a la versió digital del diari El Mundo: “Dia Mundial de la Nutrición. Alimentar el cambio es tarea de todos”. Pel seu format sembla una notícia, però la foto que l’acompanya és una nena rodejada de... Vegem, ¿com podem il·lustrar la nutrició dels nens? ¿Pomes, pastanagues, ous, pollastre, pa, tomàquets? No. Una nena rodejada de pots d’Actimel, decorats amb personatges de pel·lícules infantils (¿això és legal?). I a sota: “Ofrecido por Danone”.
Ah! No és una notícia. És "branded content" (sic), que ve a ser publicitat, però més amagada, més traïdorenca, més bruta. L’article explica que a Espanya hi ha un 40% de nens de 6 a 9 anys amb excés de pes, i d’ells el 17% amb obesitat. I la solució, esclar, serà Danone, que “fent un pas pioner en pro de la salut i el benestar de les noves generacions” està “promovent un canvi en la nostra alimentació, tant en les presents com en les futures generacions, reformulant el 100% dels seus productes infantils”.
Aquest canvi que afectarà radicalment la salut dels nostres nens presents i futurs consisteix en el fet que “ara” l’Actimel Kids “compleix de manera escrupolosa els criteris nutricionals de l'OMS”, i “cada 100 g de producte inclouen un total de 10 g de sucre”. Però l’OMS no diu que els aliments han de contenir un 10% de sucre, sinó que un màxim del 10% de les calories totals del dia pot provenir dels sucres lliures, i millor si no arriba al 5%. Actimel Kids té 67 calories; 10 g de sucre són 40 calories i, per tant, el 60% de les seves calories provenen del sucre.
No especifica l’etiqueta quant d’aquest sucre és lliure (afegit) i quant prové de la lactosa pròpia de la llet, però fa uns anys es venia un Actimel “sense sucres afegits” (encara se'n pot veure la composició a l’internet) que portava 3 g de sucre. Així que els altres 7 g han de ser el sucre afegit, 28 calories. Un 42% del total; bastant lluny, doncs, del 5%.
És cert que hi ha altres aliments que tenen més sucre encara. Però els pastissos i els gelats no oculten el que són, no pretenen fer-se passar per aliments sans, no tenen la barra de dir que “ajuden les defenses”, no organitzen campanyes com “Alimentando el Cambio”, no ens volen fer creure que evitaran l’obesitat dels nostres fills. No és només el sucre. És la infàmia.
