29/07/2021

Curs covid

2 min

Ja sé que hauria d’haver escrit aquest article a finals del mes de juny. Però resulta que la meva temporada laboral l’acabo ara i que... en fi, que l’escric ara. Perquè tinc ganes d’explicar que aquest curs he trepitjat més escoles i instituts que mai. I que el que hi he vist m’ha deixat impressionada.

Hi he vist un munt de docents i de menors d’edat a càrrec (MEC) aliens assistir a classe durant hores amb mascareta, com si res. Quan feia fred, que n’ha fet molt, la mascareta mira, abrigava una mica, perquè les finestres eren obertes, molt obertes, i he arribat a fer xerrades en ple corrent d’aire gèlid, polar, groenlandès. Molts dels alumnes es tapaven les cames i una part del cos amb mantes, d’altres amb anoracs i jaquetes gruixudes, però molts altres entomaven les temperatures ideals per a un iglú vestits amb prou feines amb una dessuadora o, fins i tot, amb una samarreta de màniga curta i deien que no tenien fred! 

De fet, la primera vegada que em va enxampar el fred en una aula vaig tornar a casa esparverada i vaig interrogar el MEC número 3, que té quinze anys i ha d’engaltar moltes hores de classe. Volia saber per què no s’havia endut una manta, per què no es queixava del fred: ¿potser tenia pell d’elefant o uns gens nòrdics amagats? Va resultar que tant se li’n fotia i em va qualificar d’exagerada. Però sí que se’m va queixar de la mascareta, sobretot els darrers mesos, a tocar de l’estiu. 

Però no ha sigut només la mascareta. També els grups bombolla i la prohibició dels intercanvis socials entre amics extrabombollaires. Els confinaments periòdics, amb proves PCR i antígens al canto, per positiu d’algú de la classe. El patir per si les activitats es podrien fer, fins a tal punt que l’adveniment de l’apocalipsi al costat del que havíem de patir semblava un conte cursi. Cada vegada que arribava a casa amb la gola feta miques després d’haver xerrat unes quantes hores a través d’una bonica mascareta FP2, només podia pensar en tots els docents que ho havien de fer cada dia de la setmana. En definitiva, la resiliència i la imaginació s’han apoderat de docents i alumnes i al final, tot i les dificultats, ha anat prou bé. Gràcies a tots els equips docents i a tots els alumnes. Us heu guanyat un gran, fantàstic, meravellós estiu. I jo també, tu.

stats