75 anys de Moomins
Enguany se celebra que fa 75 anys la il·lustradora i escriptora finlandesa Tove Jansson va donar vida als Moomins, uns éssers blancs de forma arrodonida, semblants a hipopòtams, però que en realitat són trols, una figura recurrent del folklore escandinau. Els Moomins es troben a Moominvalley, on conviuen en un bosc amb altres criatures fantàstiques de les quals el lector no triga gens a enamorar-se: dolços somiadors, maquinadors irascibles i creatius diletants sempre a la recerca d’amor, fama i fortuna.
Els Moomins són un cas, poc habitual, de personatges que tenen alguna cosa especial que crida l’atenció de nens de totes les generacions. Això ha comportat que se n’hagin fet desenes d’adaptacions audiovisuals. L’última és una sèrie d’animació que es diu Moominvalley i que es va engegar gràcies a una campanya de crowdfunding per acabar sent la sèrie amb el pressupost més alt de la història de Finlàndia (20 milions d’euros). Està sent una de les sèries més vistes del país, cosa excepcional si tenim en compte que va dirigida al públic infantil, i això indica que els finlandesos la miren amb tota la família davant la pantalla. Segurament pel que dèiem del caràcter transgeneracional, i també perquè artísticament és una delícia poètica amb músiques precioses. Tot plegat, un regal per a petits i grans.
En aparença, la sèrie narra la vida quotidiana d’una família, però al cor dels Moomins hi ha la importància de viure en harmonia amb la natura. Moltes de les històries dels Moomins tenen a veure amb el respecte per les altres criatures, com els misteriosos Hattifateners, i adaptar-se als canvis de temps. Qui millor exemplifica aquest esperit és el personatge de l’Snufkin, que manté un estil de vida nòmada, anant d’un lloc a un altre d’acord amb els canvis de la natura. L’altre personatge destacat és Little My, una nena decidida i una mica salvatge a qui li agrada el caos. Al mig de tots dos hi ha el protagonista, el Moomintroll, que està en procés de definir qui és. Durant la sèrie troba la seva pròpia veu i aprèn a manifestar què vol i què no, encara que això comporti conflictes que no desitja.
Les trames són molt semblants a la sèrie que ja es va fer dels personatges els anys noranta (i que es troba sencera a la pàgina oficial de YouTube amb motiu del 75è aniversari), però amb un aspecte renovat que fa que una audiència nova es pugui acostar a un món resistent al pas del temps.
