Col·locar-se de maneres saludables
Un dels motius principals pel qual a vegades adolescents (i adults) recorrem al consum de substàncies diverses que intervinguin sobre les nostres conductes, emocions, sensacions o percepcions té a veure amb la necessitat d’experimentar plaer. Es tracta d’una necessitat neurobiològica de primer ordre. El nostre cervell necessita una dosi suficient de plaer, tant per obtenir sensació de benestar i satisfacció com per produir motivació i aprenentatge.
A l’adolescència, aquesta necessitat és més gran que en qualsevol altra etapa i més difícil de modular, a causa de la immaduresa de la part del cervell responsable de la reflexió i també a causa de la hiperexcitació de la part responsable de les emocions. Els nois i noies necessiten viure experiències noves, cercar sensacions fortes i sentir emocions intenses que siguin font de plaer, de gratificació i de recompensa. Si no ho aconsegueixen en el seu entorn proper, ho buscaran on sigui. I si no poden fer-ho de maneres saludables ho faran de maneres insanes.
Que el seu cervell no estigui prou madur no ens eximeix d’educar per a l’autocontrol i l’autoprotecció. Convé posar-los damunt la taula diferents opcions, assenyalar què hi perden i què hi guanyen amb cada una, quines són recomanables i en quines circumstàncies, quines ho són poc o no ho són mai i confiar en el seu criteri i capacitat d’escollir bé. El fet de ser conscients que aquesta necessitat és més imperiosa a l’adolescència i atendre-la com a tal ens permetrà fer-los reflexionar sobre maneres de satisfer-la sense efectes secundaris perjudicials i esdevindrà un poderós factor de protecció.
Si som conscients que necessiten subidons, podrem fer-los més conscients d’aquesta necessitat i tindrem més capacitat i credibilitat per encaminar-los cap a subidons naturals o cap a col·locar-se de maneres saludables. Es tracta no sols de fer-los pensar quines situacions els provoquen un gran plaer per si mateixes, sense necessitat de consumir cap substància, sinó també de suggerir-los possibilitats i ajudar-los a cercar-ne. Cal que comencem a fer-ho a la infantesa i que quan experimentem un gran plaer no ens estiguem de dir-ho: “Mare meva, quin subidon, i a sobre sense haver de prendre res”. La natura n’és una font extraordinària. En parlarem un altre dia.
