El centre de gravetat

Últimament m’ha donat per filosofar amb la gent que m’envolta sobre les diferents menes d’amor, i un dia em va sortir una frase que a mi mateixa em va sorprendre: els majors i el menor d’edat a càrrec (MEC) són el més important a la meva vida i alhora no en són el centre. Un cop la vaig deixar anar, jo mateixa vaig prémer el botó de pausa per avaluar si el que acabava de dir era cert o si tan sols era una frase per fer petar els timpans als interlocutors. 

Vaig recordar que en el seu moment no vaig apuntar el menor d’edat a càrrec (MEC) número 1 a la colla de diables La Vella de Gràcia perquè no podia deixar-lo i tocar el dos. No, no, no, m’havia de quedar quan assajaven i implicar-m’hi i anar de correfoc on fos amb ell... i em va fer una mandra terrible. 

I que de tant en tant la meva amiga Imma Sust em recorda que tinc una virtut: els MEC poques vegades apareixen a les nostres converses. Sempre em presenta dient que soc una progenitora enrotllada perquè no martellejo la resta de la humanitat amb les vicissituds de la meva descendència. Llavors li recordo que ho faig un cop per setmana per escrit i ella em respon que sí, però que mentre parlem, doncs no gaire. Només el just i imprescindible. Quan m’ho diu sempre m’agafa l’atac de culpabilitat per no situar els MEC al centre de la meva existència, però al moment m’aturo i em dic que aquesta no seria jo. 

Tenir els MEC és la millor decisió de la meva vida. I durant un temps va semblar que eren el nucli de la meva galàxia. Però tampoc era cert. Sempre he volgut ser progenitora. I també moltes altres coses. Només passava que la dedicació física que van demanar durant un temps ho tenyia tot i semblava que eren el centre. Però no. Sempre hi havia molts més elements (amistats, parella, feina, projectes, desitjos) i ells, evidentment, situats en un lloc de privilegi club VIP, però mai al centre. 

Al centre de la meva vida sempre hi ha hagut la mateixa persona, jo mateixa. En relació amb altres, esclar, amb la porta oberta, amb generositat i dedicació. Però quan m’he confós i el centre s’ha desplaçat, he patit crisis sísmiques que no tinc ganes de repetir. A més, fa poc vaig preguntar al MEC número 3 si no voldria apuntar-se ara, als diables, i em va respondre que no, que quina mandra...