EN FAMÍLIA

Li fem una analítica?

Encara hi ha famílies que porten un nen sa al pediatre demanant que li facin una analítica (de vegades s’especifica “completa”) “per veure com està”, “perquè no l’hi han fet mai” i fins i tot “per quedar tranquils”. No és una bona idea. Una analítica innecessària no només és un malbaratament. També té perills. De fet, molt sovint l’efecte és tot el contrari de “quedar tranquils”. Fa molts anys, quan començava els meus estudis de medicina, vaig llegir que en una universitat nord-americana feien una analítica completa a tots els nous estudiants perquè s’adonessin que pràcticament tots tenien alguna xifra alterada. Perquè comprenguessin el perill de fer proves a l’atzar.

Cada prova mèdica té una sensibilitat (la capacitat d’identificar els malalts com a malalts) i una especificitat (identificar els sans com a sans). Si una prova té una sensibilitat del 98%, el 2% dels malalts tindran un resultat normal, són els “falsos negatius”. Si l’especificitat és del 98%, el 2% de les persones sanes tindran la prova alterada, “falsos positius”. Moltes proves no arriben al 98%. Normalment, el metge demana una prova quan, davant els símptomes del pacient, sospita d’una determinada malaltia. Fem la prova a 100 nens, dels quals la meitat estan realment malalts. Dels 50 malalts, la prova només en detectarà 49. Entre els 50 sans hi haurà un fals positiu. De 50 amb la prova positiva, només 49 estaran malalts, un “valor predictiu positiu” del 98%. Però si fem la prova a 100 nens sense símptomes, dels quals només un està malalt, trobarem dos falsos positius per cada malalt diagnosticat.

Tot plegat només conduirà a episodis de preocupació i angoixa, tractaments innecessaris (amb possibles efectes secundaris), repetició de les proves per comprovar resultats dubtosos, visites a l’especialista, noves proves més complexes per acabar d’aclarir el diagnòstic... Com més gran el nombre de proves, com més “completa” l’analítica, més grans les possibilitats d’un fals positiu. I a vegades al nen se li posa una etiqueta que es pot mantenir durant dècades, perquè a la gent li costa molt comprendre que tot va ser un error, una casualitat, una falsa alarma. És fàcil que la història sigui: “Li van trobar un principi de...” O bé: “Sempre ha estat molt delicat de...” Potser val més que fem les analítiques quan calguin.