FORA DE CLASSE

Els avis mestres

L’estiu ens posa tots a prova. Els horaris es regiren i les famílies han de fer contorsions per seguir treballant sense que els fills s’avorreixin a casa tot el dia. L’oferta de casals de tot tipus és tan diversa com normalment dolorosa per a les butxaques d’aquells pares i mares que ja no saben si treballen per viure o viuen per treballar. Els afortunats que disposen d’avis que els puguin socórrer, de ben segur que bonament se n’aprofiten. Però deixar uns dies els nets amb els avis pot ser un win-win interessant. Els nens estan amb algú de confiança i refermen una relació que, com que no és eterna, val la pena aprofitar. Els nostres fills poden tenir un record inesborrable d’ells, que segur que tindran en compte quan siguin pares i avis. Si els avis tenen destreses especials, sens dubte cal mostrar-les. Que un dels nostres fills descobreixi com el seu avi o àvia sap fer anar una barca, o cosir vestits, o que té hobbies com les maquetes de tren és d’un valor incalculable.

Però no només això: els avis tenen una increïble facilitat per aconseguir que els nostres fills facin aquelles coses que pregonem cada dia nosaltres sense gaire èxit. Miraculosament es renten les dents, es posen el pijama, seuen a taula al primer crit, i tot plegat amb un somriure i sense que ningú s’enfadi. Per això els avis son útils perquè també els facin fer una mica de deures, que les vacances escolars deixen oblidar massa. Crec parcialment en els deures d’estiu. De quadernets preparats de totes les matèries i cursos no en falten pas. Però jo més aviat defenso el repàs dinàmic i agradable de molts conceptes que ja saben. A l’estiu, tot el que pugui ser vivencial, millor. Anant d’excursió és quan més s’aprèn, o mirant les estrelles després de sopar, sense la pressa d’haver de matinar per anar a l’escola. A més, els avis tenen aquell bagatge, aquella cultura popular, la saviesa de l’edat i l’experiència que els fa tan autèntics i tan creïbles per als seus nets. A mi em va costar aprendre a llegir amb agilitat, i va ser la meva àvia la que em va ajudar a ser un dels que després va llegir millor en veu alta. I ara veig els avis amb els meus fills, com es preocupen perquè aprenguin amb tota la paciència del món. Estic segur que quan siguin grans i mirin enrere els ho agrairan tota la vida. I si algun dia em fan avi, ja sabré el que em toca, esclar.