‘Breastfeed... If you can’

El Fons Mundial per a la Investigació del Càncer ha publicat unes recomanacions per prevenir aquesta malaltia mitjançant la nutrició i l’activitat física. Les podeu llegir a www.wcrf.org/dietandcancer.

A més de clàssics com no fumar i no prendre massa el sol, el document recomana evitar el sobrepès, fer activitat física, seguir una dieta rica en cereals integrals, verdures, fruites i llegums, limitar el menjar ràpid o processat (ric en greix, midó i sucre), limitar la carn vermella i la carn processada, limitar el sucre, les begudes amb sucre i l’alcohol, obtenir els nutrients amb una dieta sana i no amb suplements, i donar el pit. Això són només els títols dels apartats; a la web trobareu més informació sobre cada punt.

Em crida l’atenció un petit afegit després de “Doni el pit al seu fill”: “si pot”. Les altres recomanacions no porten aquesta mena de vàlvula de seguretat. No diu “limiti l’alcohol, si pot”, ni “mengi verdura, si pot”. Una reserva que ja he vist altres vegades; a la mateixa web Canal Salut, de la Generalitat, la majoria dels consells per prevenir la mort sobtada del lactant són peremptoris: “Poseu el nen al bressol de panxa enlaire”, “No fumeu, ni deixeu que ningú fumi al voltant del nadó”, “No l’abrigueu massa”... però “Si podeu, doneu-li el pit”.

¿Que potser l’alletament en aquests casos no es considera tan eficaç com els altres consells? No: l’informe assegura que hi ha “proves consistents” que la lactància materna protegeix la mare contra el càncer de mama i afavoreix un creixement sa de l’infant (és a dir, disminueix l’obesitat i, per tant, en el futur certs tipus de càncer associats a l’obesitat, com els d’esòfag, pàncrees, fetge, còlon, mama, ronyó, estómac...).

¿Deu ser un reconeixement implícit que donar el pit no sempre és fàcil i que moltes mares no ho podran o no ho voldran fer? Deixar de fumar, reduir l’alcohol, aprimar-se o fer exercici també són objectius difícils, i molta gent continuarà fumant, bevent, fent vida sedentària o menjant carn vermella.

Penso més aviat que es tracta d’una actitud paternalista amb les dones. Un “micromasclisme”, que en diuen ara. És l’únic consell dirigit exclusivament a les dones i, per tant, és l’únic amb l’excepció “si pot”. Les dones, ja ho sabeu, són febles, es podrien sentir culpables i cal protegir-les.