08/08/2020

“La suerte de nacer en españa”

2 min

En el seu article del 27/07 a l’ARA Joan B. Culla recordava els manuals de Formación del Espíritu Nacional que llegíem a l’escola. Li agradaria poder deixar-los al jutge Marchena, convençut que li agradarien, però es veu que els va llençar fa temps. Jo també. Tanmateix, soc de l’opinió que l’adoctrinament franquista només arrelava quan coincidia amb l’ambient familiar. Si no, produïa l’efecte contrari. Els arguments barroers acostumen a girar-se en contra de qui els defensa. Conservo les llibretes d’estudi dels anys seixanta, plenes de textos que havíem de copiar de la pissarra. L’esforç per adoctrinar-nos traspuava per tot arreu, fins i tot en els textos de ciències naturals, on s’afirmava que al món hi ha coses artificials, creades per l’home, i coses naturals, “como el árbol y el perro, creadas por Dios”. Més estrany ens resultava haver de copiar “Yo soy español porque he tenido la suerte de nacer en España” o “Los españoles somos católicos y hablamos la lengua castellana”, perquè a l’escola hi havia més d’un company jueu i perquè dels trenta que érem no n’hi havia cap que parlés habitualment en castellà (el país ha canviat molt).

D’acord amb la història que pretenien ensenyar-nos, Espanya i els espanyols existien des dels temps més remots i els saguntins són els representants més canònics de les essències pàtries. Aquesta obsessió romàntica ja va merèixer la crítica de Maragall a l’Oda a Espanya : “T’han parlat massa dels saguntins / i dels qui per la pàtria moren”. Quan les legions romanes van arribar a la Península, “hicieron creer a los españoles que venían sólo a castigar a los cartagineses, pero pronto se dieron cuenta del engaño y pelearon contra ellos”. Més que fer-nos riure, això ens devia deixar indiferents. L’escola pot ensenyar, però difícilment pot adoctrinar amb eficàcia, especialment quan les criatures, per tendres que siguin, són conscients que viuen en una dictadura. Aquesta mena de simplificacions i falsedats només arrelen si coincideixen amb l’univers ideològic familiar. Per això el feixisme no es molesta en convèncer i opta per imposar. Però una democràcia en què molts alts càrrecs dels aparells de l’estat encara creuen que Déu va crear els dàlmates i les palmeres i que el país està providencialment plantat enmig del món no se salva dels perills de la imposició. Així ens va. La repressió és una expressió clara d’aquestes idees.

stats