18/01/2020

Sigueu feliços: no us deixeu atabalar!

2 min

El consumisme de les passades festes ens pot haver refermat en una certesa: les coses més importants de la vida no són coses. Les coses no et donen la felicitat.

“Ja hi som amb la tonteria de la felicitat..!”, “Com es nota que no tens problemes!”, “Sí, em posaré a riure, amb la que està caient...!”, “Si tinguessis dos bessons de mesos no m’ho diries, això...”, “Ja m’agradaria veure’t predicant felicitat amb una filla adolescent com la meva!” Si llegint el títol us ha vingut al cap una resposta així, aquest article és, precisament, per a vosaltres, pares i mares que us noteu permanentment cansats, que trobeu que les coses ja fa massa temps que no us van bé, que us sentiu desanimats... És a vosaltres, pares i mares de nadons petits, de nens i nenes actius i belluguets, d’adolescents hormonats; precisament és a vosaltres a qui m’adreço per dir-vos que podeu ser feliços i que, sobretot, no us deixeu atabalar i, encara menys, per vosaltres mateixos!

És evident que la vida està plena de dificultats, de circumstàncies complicades i fins i tot, en alguns moments, de situacions francament dramàtiques. I, tanmateix, és tan important que sigueu feliços! Per a vosaltres, i per als vostres fills! No dic ja els petits (que aquests l’admiració per vosaltres encara la porten de sèrie ) sinó també els adolescents (que aparentment no us fan cas i sembla que s’avergonyeixin de vosaltres); tots miren cap al timó de la barca de la família. I allà volen veure-us-hi, pares i mares, amb les mans al timó, governant junts la barca (o si són dues barques, doncs dues barques), somrient fins i tot al bell mig de la tempesta, mirant cap a l’horitzó amb il·lusió i optimisme. Perquè totes les tempestes, totes, tenen un final.

Per això us animo a desenvolupar els 7 superpoders de la felicitat: penseu en positiu (que una mala actitud és com una roda punxada: fins que no la canvies, no vas enlloc); doneu gràcies; perdoneu i demaneu perdó; sigueu generosos (perquè tot el que no es dona, es perd!); elimineu les queixes i les comparacions; gaudiu dels petits plaers (sí, aquells que dieu “És una tonteria, però a mi m’agrada molt...”); i cuideu-vos molt.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: pels vostres fills, i per vosaltres mateixos, sigueu feliços, no us deixeu atabalar!

stats