L’altre dia van venir a revisar la caldera de casa. L’operari era un noi molt tatuat amb una complexió física per alimentar una caldera ell tot sol a base de palades de carbó. Però la seva manera de fer no es corresponia amb el fàcil prejudici que un es podia crear a partir del seu aspecte. Prudent i respectuós, va sol·licitar el que necessitava (paper de diari per no embrutar, una escala o objecte similar per enfilar-s’hi...) i em va anar demanant educadament que engegués/apagués l’aigua calenta en funció del que havia de revisar.
També em va renyar una mica perquè no havíem estat al cas de mantenir la pressió, i això podia fer malbé la caldera, em va explicar com ho havia de fer, va respondre a les meves inquietuds sobre l’edat de l’aparell (edat avançada, si parlem en anys-caldera, que vindrien a ser com els anys dels gossos), va acabar la revisió, em va fer signar el full de servei i va marxar. Correcte, professional i eficient.
No vaig trigar gaire a fer analogies amb la tasca dels mestres. Per exemple, encara que d’entrada em va impressionar l’aspecte del tècnic, jo no vaig trucar a l’empresa per protestar per la seva imatge: vaig assumir que tenia l’ofici necessari per fer bé la seva feina. Encara que havíem pagat per la revisió, no em vaig negar a proporcionar-li al tècnic l’escala, ni els papers de diari, ni a obrir i tancar l’aixeta quan m’ho va dir: vaig assumir que era una col·laboració necessària. Encara que jo era el client, no li vaig retreure que em renyés per no haver cuidat prou la pressió de la caldera: vaig assumir que procurava ajudar-me. En definitiva, vaig considerar que coneixia l’ofici i li vaig reconèixer el seu ofici.
No puc evitar pensar en molts mestres que són prejutjats per qüestions superficials, o en moltes escoles amb problemes perquè es troben amb reaccions viscerals d’algunes famílies que es neguen, per sistema, a col·laborar, o en molts mestres que veuen com es discuteixen les seves decisions o les seves avaluacions, o que no gosen parlar d’aquell-tema-que-tots-sabeu per por de ser acusats d’adoctrinament, o denunciats…
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: reconeixeu l’ofici dels mestres, que coneixen el seu ofici!
