01/08/2020

Que no ens prenguin la mar

2 min

Quan la meva germana i jo érem petites ens agradava molt que la nostra mare ens acompanyés mar endins fins que no tocàvem de peus a terra. Sempre que feia bona mar li demanaven si ens portava al fons, i ella, que es va criar en un poblet de mar i va aprendre a nedar ben aviat, hi accedia amb tantes o més ganes que nosaltres, malgrat les reserves del nostre pare, que era de terra endins i extremadament prudent. Ara continuem anant al fons sempre que podem.

A la platja on solem anar hi ha estius que tenim dos fons. El primer el trobes una mica després d’entrar a l’aigua. Si un cop hi ets segueixes nedant un xic més, arribes novament a un tros de poca profunditat i uns metres més enllà et torna a cobrir. Aquest any, quan la mar està calma, m’escapo més que mai a aquest segon fons a buscar-hi l’alè de vida i de llibertat que ens han robat.

Sé molt bé que el mateix mar és turment per a moltes persones i agraeixo més profundament encara que esdevingui recer. Allà dins tot s’alleuja. Oblido per uns moments les onades furibundes que ens assolen i aquest neguit constant en què vivim. Canvio les quatre parets que sempre han estat refugi i que en algun moment d’aquests mesos passats han estat a punt de ser ofec per un bes de mar i de cel. Desconfino la vitalitat i l’esperança que van quedar atrapades en un núvol dens i feixuc d’incertesa i em curo les ferides d’aquesta primavera que ha estat hivern amb carícies d’aigua i sal. Espurnegen de nou estrelletes de colors al meu voltant i es refermen els llaços invisibles que em connecten a cel i terra i que semblaven haver-se afluixat.

En aquest context la mar es fa mare que em bressola i espanta les meves pors. Dono gràcies a la mar, a la mare, a la vida, mentre em vessen llàgrimes agredolces que es fonen en blau. Ploro de gratitud, d’immensitat, de felicitat, però també de por. Em revolta que en nom de la salut ens manllevin la salut emocional, la mental, la social i fins i tot la física. I aleshores penso que tant de bo els que decideixen sobre les nostres vides s’adonin que la salut és un concepte integral i esmercin els seus esforços en trobar maneres de no prendre’ns aquests petits pessics de vida que fan que de la vida se’n pugui dir Vida. Demano que sisplau no ens prenguin la mar. Que sisplau no ens prenguin la Vida.

stats